EL SOMRIURE, EINA
TERAPÈUTICA
La nostra manera de
ser ens fa esdevenir persones singulars. Així, fa que ens movem d’una forma
determinada, que tinguem uns gestos determinats, que la nostra veu tingui una
cadència personal i intransferible.
De la mateixa manera
que la nostra mentalitat influeix en el nostre aspecte extern, també podem si
ens ho proposem canviar formes de conducta, fent petits canvis en la nostra
manera de mostrar-nos als altres.
El somriure és una
de les eines fonamentals per poder gaudir de bona salut mental i de bones
relacions. Quan somriem som incapaços de tenir pensaments negatius, proveu-ho!
Començarem el dia de
formes molts diferents, depenent de la nostra primera mirada al mirall. La
visió d’un rostre trist i emmurriat ens farà començar el dia afeixugats. Si, en
canvi, som capaços de regalar-nos un bon somriure, començarem el dia molt més
segurs i il·lusionats.
Les persones que
somriuen poc, converteixen la seva vida en una rutina insuportable i, el més
important, condicionen les seves relacions. Estudis recents demostren, que a
l’hora d’anar a buscar feina, en igualtat de circumstàncies, hi ha una
tendència innata a contractar abans la persona que somriu que la que no ho fa.
El somriure ens fa
alliberar endorfines que fan la nostra vida més alegre, cosa que contagiem a
tot allò que ens envolta.
Els mateixos estudis
que esmentava abans, demostren que els homes somriuen menys que les dones i que
somriem una mitjana de 30 vegades al dia.
Si ens adonem que
som de les persones que somriuen poc, cal que posem fil a l’agulla i ensenyem
als músculs del nostre rostre a contraure’s per mostrar el nostre aspecte més
afable. La nostra vida canviarà de color i les persones que ens envolten ens ho
agrairan.
La serietat i la
professionalitat no estan renyides amb un bell somriure, sinó tot el contrari.
Molt sovint, és més plaent per a qui escolta expressar un concepte seriós amb
un rostre afable, ja que això treu gravetat a qualsevol tema, per escabrós que
sigui.
Amics, no deixem mai
de somriure i la vida ens somriurà. Si ho fem així, poc a poc, s’aniran esvaint
moltes pors que resten lligades a la rigidesa d’un rostre que posa una barrera
entre nosaltres i la humanitat.
Sortim cada dia al
carrer, oferint el nostre millor somriure, saludem tothom de forma afable i,
així, podrem anar canviant un entorn gris en un paratge multicolor.
Regina Ferrando
4 de novembre de 2004