PER UNA NOVA
HUMANITAT
La nostra visió del
món va canviant, en el decurs de la nostra vida, depenent del nostre estat de
consciència. La consciència és la lent amb la qual mirem el món i, a mesura que
s’expandeix, ens va permetent que la nostra percepció sigui cada vegada més
àmplia i, alhora, més subtil.
Si el nostre estat
de consciència és reduït, percebrem un món fragmentat, perillós i amenaçador.
Veurem la diferència de sexes com un enfrontament gairebé irreconciliable,
desconfiarem dels nou vinguts, quina cultura sigui molt diferent de la nostra,
i ens sentirem amenaçats enfront de qualsevol canvi.
A mesura que la
nostra consciència s’expandeix allò que percebíem com a greus problemes es va
relativitzant i ens anem adonant que la solució als grans esculls de la
humanitat passa pel respecte més absolut envers nosaltres mateixos i envers els
altres, Que hem d’aprendre a veure la diferència de sexes com una font
d’enriquiment i no una amenaça i, finalment, començar a educar els infants des
de la visió d’un món unit i respectuós, on cada ésser humà, home o dona,
homosexual o heterosexual, moro o cristià, ric o pobre, té dret a ser respectat i a tenir
l’oportunitat de desenvolupar-se com a persona. En definitiva, que les
diferències de raça, sexe, cultura o religió no són tal, sinó que són fragments
de l’infinit trencaclosques de la humanitat, on totes les peces són fonamentals
i imprescindibles.
Mentre homes i dones
restem enfrontats a causa d’una educació deficient, mentre siguem incapaços
d’acceptar i respectar éssers amb ideologies o religions diferents a la nostra,
mentre veiem com una amenaça la pobresa que arriba a cada nostra, en un intent
desesperat de supervivència, perquè posa en perill la nostra abundància
vergonyant, en el món regnarà la desigualtat, la injustícia, la prepotència i
el despotisme.
En la mesura que
cada un de nosaltres sigui capaç d’esdevenir respectuós amb ell mateix i amb
els altres, i sigui capaç de canviar la seva percepció i la de l’entorn, una
nova consciència s’anirà estenent com una taca d’oli, fins arribar el dia que
els llocs de poder siguin ocupats per persones amb una consciència més
desenvolupada.
La nostra aportació
ens pot semblar minsa i insignificant, però no hem d’oblidar que un oceà està
format per infinites gotes d’aigua, totes elles importants i imprescindibles a
l’hora de format el tot.
Així, de mica en
mica aconseguirem no tant sols que homes i dones ens dediquem a fondre les nostres grans potencialitats per
aconseguir un món millor, no tant sols que races i ideologies diferents ens
comprenguem i ens respectem, sinó quelcom molt més important: que milions
d’ésser humans deixin de morir-se de gana, que els conflictes bèl·lics
s’extingeixin o que milions d’africans deixin de morir-se diàriament, víctimes de
la SIDA, sense que ni tant sols ens n’assabentem a través dels mitjans de
comunicació.
Regina Ferrando
28 d’octubre de 2004