PÈRDUES I GUANYS

 

El decurs de la vida és una acumulació de pèrdues i guanys. A cada instant, perdem tot allò que teníem a l’instant anterior i guanyem tot allò que tenim en el moment present. No sempre som conscients d’aquest fet, sinó que sovint creiem que tot és igual i que la nostra vida és una rutina interminable.

 

Tot, en l’univers, està sotmès a un canvi constant. No existeix cap instant idèntic a un instant anterior. Nosaltres som persones diferents i en progrés constant, així com tot allò que ens envolta. Tots i cada un de nosaltres tenim l’oportunitat de créixer i de millorar en el moment present. No podem canviar el passat, ni som capaços de preveure el futur si no canviem en el nostre únic moment de poder, que és aquí i ara. No serveix de res lamentar-nos dels nostres errors o restar esporuguits pel que pot passar, només la vivència plena del present ens pot donar una visió autèntica de la nostra realitat.

 

La manca de vivència del nostre present ens fa viure en un món irreal que ens condemna a l’aïllament. Tenim la sensació que estem separats de tot i de tothom i que només podem sobreviure per les nostres pròpies forces. Oblidem la nostra unitat amb l’univers, i l’immens poder creatiu de la nostra ment, cosa que massa sovint ens condemna a la infelicitat i a la manca de sentit de viure.

 

Mitjançant la meditació, som capaços d’aturar la nostra ment i de guanyar l’habilitat de viure plenament el present. Així, esdevenim protagonistes responsables dels nostres actes i progressem pel camí de la consciència. D’aquesta manera, podem endevinar el veritable sentit de la nostra existència, que no és treballar ni acumular bens materials, sinó ser feliços.

 

Quan el nostre treball té com objectiu ser una fita i no un mitjà, no ens permet trobar el moment per relaxar-nos i prendre consciència dels nostres guanys. Així, restem incapaços d’avaluar i d’agrair totes les coses bones que hi ha a la nostra vida i esdevenim autòmats infeliços que vegeten en lloc de viure escampant tristor arreu.

 

Si ens adonem que la nostra vida no té sentit, que no gaudim amb res ni amb ningú, és el moment d’aturar-nos i prendre consciència de la nostra realitat. No caiguem en la temptació, sovint massa comú, de pensar que no som feliços per culpa d’aquells que ens envolten o de les nostres circumstàncies. La nostra vida és responsabilitat nostra i només nosaltres podem fer que canviï.

 

La nostra felicitat no depèn de la nostra parella, dels nostres fills, de la nostra feina, dels nostres béns, sinó de la quantitat d’amor i d’il·lusió que siguem capaços d’expandir. La nostra felicitat depèn només de la nostra capacitat de ser agraïts, de la nostra capacitat de valorar totes les coses positives que ens envolten. I per guanyar aquesta capacitat hem d’entossudir-nos a cercar només els aspectes positius de qualsevol situació, que sempre hi són, i abandonar el costum de veure només la negativitat de tot allò que ens envolta.

 

Regina Ferrando

14 d’octubre de 2004