EL FINAL DEL FÒRUM

 

El Fòrum Barcelona 2004, que està arribant a la seva fi, ha posat de manifest un seguit de comportaments dels diferents grups socials que conformen la nostra comunitat, que ens haurien de fer pensar en la qualitat dels nostres valors com a persones que formem part del món desenvolupat i de l’aportació necessària que ens cal fer perquè la humanitat avanci vers un final feliç, just i solidari.

 

Un dels trets que ens caracteritza és que massa sovint restem ancorats en les formes, obviant el fons de tot allò que ens envolta. Ens entossudim a veure només la part negativa de la realitat, sense fer cap esforç per extreure’n tot allò que té d’avantatjós, de positiu, d’útil.

 

El fòrum ha tingut un gran nombre de crítics detractors, abanderats, sobretot, pels mitjans de comunicació, que no sense raó s’han dedicat a potenciar-ne tots els inconvenients, sense fer cap esforç, però, per considerar-ne els avantatges que, certament, també hi són.

 

Com que moltes vegades oblidem que els grans mitjans de comunicació ens ofereixen una visió parcial i esbiaixada de la realitat, arribem a creure que en el món només existeix allò que surt a les pantalles dels nostres televisors, cosa que ens confereix una consciència que no té res a veure amb allò que realment està succeint.

 

En els diàlegs del fòrum, s’han realitzat aportacions molt valuoses pel que fa al món que ens envolta i les accions que cada un de nosaltres pot fer, perquè el món del futur sigui més habitable. I d’això, poca gent en parla. Parlem, massa sovint, d’allò que hem sentit, sense contrastar opinions. Moltes persones diuen que els diàlegs han estat prohibitius, que només hi ha hagut un nombre reduït d’assistents i que, per tant, no s’hi ha pogut contrastar totes les opinions.

 

Molts pocs diuen, però, que les persones que hi ha estat interessades, han pogut seguir els diàlegs des de casa, connectant-se a Internet i, des d’aquest mitjà, que poc a poc es va constituint com a eina fonamental de comunicació, s’han pogut seguir cada una de les ponències i, alhora, s’hi ha pogut participar, via correu electrònic. Em podeu dir, si voleu, que encara no tothom té ordinador a casa, i és cert, però també és cert que avui, gairebé a totes les viles, hi ha punts de connexió públics on podem recórrer si tenim un interès veritable per conèixer la realitat.

 

No es tracta, doncs, de creure tot allò que ens expliquen, sinó de voler anar a fons en totes i cada una de les coses, per aconseguir que la nostra opinió gaudeixi de la màxima objectivitat. No seguim repetint tot allò que sentim, simplement perquè no estem interessats a anar més enllà.

 

I, sobretot, treballem per perdre el costum d’enfangar-nos en la negativitat, sense cercar sempre la vessant positiva de tot acte humà.

 

Regina Ferrando

7 d’octubre de 2004