CONSCIÈNCIA

 

“De tots els animals de la creació, l’home és l’únic que beu sense set, que menja sense tenir gana i que parla sense tenir res a dir”. John Steinbeck

 

Si una cosa és comú en la majoria de nosaltres és el percentatge d’inconsciència que ens acompanya en molts moments de la nostra vida. L’aprenentatge que hem anat acumulant a través dels anys s’ha centrat, gairebé únicament, en tot allò que té relació amb el pla intel·lectual, deixant de banda altres aspectes de la nostra personalitat, fonamentals a l’hora d’explicar el món i tot el què s’hi mou. Així, ens hem oblidat d’escoltar el cos, únic element que ens lliga al moment present, cosa que ens fa, sovint, viure de forma irracional.

 

La societat desenvolupada té com a objectiu fonamental l’adquisició del poder suficient per viure en l’abundància, oblidant pel camí quines són les nostres necessitats vitals. Així, hem anat estructurant unes normes de vida, que ens indueixen a menjar quatre cops al dia, a unes hores determinades, a beure dos litres d’aigua al dia, perquè ens han dit que això és sa, i a parlar de qualsevol tema, malgrat que sigui desconegut per a nosaltres. Ens hem creat, doncs, unes necessitats artificials que, en moltes ocasions, ens porten a la malaltia i al fracàs.

 

Tot això ens porta a una acumulació de vivències inconscients que, a poc a poc, ens van apartant de les nostres autèntiques necessitats.

 

Hem perdut la sensació de gana i de set, perquè no escoltem el cos, ni li donem temps per viure aquestes sensacions. Simplement mengem perquè és l’hora o bevem perquè ens han dit que és saludable. De la mateixa manera, tenim la sensació que hem de parlar, tot i que potser no caldria, perquè ens sembla que si no ho fem donem una imatge de desconeixement o de debilitat.

 

El fet de no escoltar el cos, ens porta a l’error de convertir la ment en protagonista i deixem que aquesta sigui la que ens marqui l’ordre de prioritats. Quantes vegades, si no mengem a l’hora que toca, ens sentim defallir i tenim sensació de mareig, quan tots sabem que per naturalesa podríem passar uns quants dies sense menjar, sense que això volgués dir que hem d’emmalaltir.

 

La ment, quan esdevé protagonista, ens ancora en un món irreal, curull de pors, de culpes i de ressentiments. Un món que fa que la nostra vida esdevingui rutinària i sense sentit.

 

Per poder ser feliços, hem de recuperar la vivència del present i l’aconseguirem escoltant el cos, cosa que ens permetrà menjar i beure el suficient per viure i no viure per menjar i beure i, alhora, serem capaços de parlar només quan tinguem alguna cosa autèntica a dir. Només així, creixent en consciència, esdevindrem persones completes i felices, capaces de ser un regal per a nosaltres mateixes i per a tots aquells que ens envolten.

 

Regina Ferrando

30 de setembre de 2004