LA MANDRA DEL RETORN

 

El retorn de les vacances, amb la consegüent reincorporació al treball, pot esdevenir un moment difícil si no som capaços de sostreure’ns de la nostra naturalesa instintiva bàsica. Des d’un punt de vista superficial, podem arribar a viure aquesta etapa de la nostra vida, que es repeteix any rere any, des de l’amargor del retorn a la rutina, a la responsabilitat afeixugada, a allò que entenem com obligació indefugible que ens sotmet i ens priva de llibertat.

 

Però, nosaltres, éssers humans evolucionats i amb una consciència expandida, som capaços, si ens ho proposem, de veure les coses d’una altra manera. Això no vol dir que intentem disfressar una realitat concreta i indefugible, sinó que triem viure la vida des de la seva dimensió transcendent.

 

És en moments com aquests, que hem de fer conscient la realitat de la nostra existència. Afortunadament, no som màquines que actuem automàticament, sinó que som persones en canvi constant immerses en una realitat que també està sotmesa al canvi. Així, ens podrem adonar que ni hi ha cap moment a la nostra vida que es repeteixi exactament com cap d’altre i que la trampa de la rutina és només un engany de la nostra ment.

 

La nostra felicitat depèn, únicament i exclusiva, d’un seguit de potencialitats que tots posseïm i que hem de ser capaços de desenvolupar, si no volem caure en el desànim enganyós que ens fa creure que tot segueix igual.

 

Aquestes capacitats ens permeten concebre la nostra vida no com un problema a resoldre, sinó com un misteri a viure. Ens fan sentir agraïts, cada matí, de la continuïtat de la nostra existència, vivint-ho com una nova oportunitat per créixer i avançar pel camí que ens és destinat: el camí de la felicitat.

 

Cada instant pot ser diferent si ens ho proposem. Cada encontre, cada mirada, cada somriure són únics i irrepetibles. Només cal mirar la vida amb ulls acabats d’estrenar, com els dels infants.

 

Només cada un de nosaltres pot fer que la seva vida tingui sentit. Sigui quin sigui l’entorn, podem, si així ho decidim, ser feliços en les coses més senzilles i més quotidianes.

 

Es tracta, doncs, de sacralitzar cada instant, des de la seguretat que anem creant la nostra existència d’acord amb la quantitat de confiança, de goig, de poder, d’amor incondicional, de creativitat, d’intuïció i de visió profunda que regni a la nostra vida. Res ni ningú poden fer-nos infeliços, si nosaltres no els ho permetem.

 

Permetem-nos, en aquesta represa, gaudir de tot i de tothom i, sobretot, aprenguem a acceptar-nos tal com som, sense posar traves a la nostra felicitat. El nostre entorn ens observa expectant i nosaltres hem de saber transformar l’aparença en joia.

 

Regina Ferrando

16 de setembre de 2004