BALANÇ DE VIDA
En aquests darrers
dies de juliol, mentre s’escola el curs laboral, iniciat per a molts el més de
setembre de l’any passat, potser és un bon moment per fer balanç de tots els
nostres avenços com a éssers humans que, conscients de camí d’aprenentatge de
la vida, desitgen assolir de mica en mica aquell grau de plenitud que intuïm
hem d’aconseguir, si som tenaços i persistents a ser bones persones en el màxim
nombre d’ocasions.
Ningú més que
nosaltres mateixos pot arribar a avaluar el nostre estat interior. Ningú coneix
com nosaltres el nivell de pau interior amb què iniciàvem les vacances de l’any
passat, el nivell de satisfacció aconseguit en l’activitat diària i frenètica
de la nostra vida quotidiana, d’allò que anomenem rutina.
Doncs sí, només
cadascun de nosaltres és capaç de fer un recompte dels moments viscuts amb
plenitud, d’aquells moments en els quals som plenament conscients de la nostra
vida, del nostre present. Perquè cal recordar que totes aquelles estones,
durant les quals la nostra ment ha vagat per pensaments ancorats en el passat o
en el futur, s’han de comptabilitzar com a moments no viscuts, com a moments
perduts, com a moments desaprofitats.
I tot balanç ens
permet prendre consciència d’una realitat, exercici imprescindible per
adonar-nos dels nostres errors i poder modificar convenientment el rumb de la
nostra vida. En el terreny econòmic, per exemple, tothom sap que els balanços
ajuden a tenir un gran retrat de la manera com hem administrat els nostres
pressupostos, que ens permet modificar tendències i reconduir errors, quan
creiem que val la pena.
La nostra vida està
construïda d’una successió d’instants en el temps que, a curt termini, es fan
difícils d’avaluar. En canvi, amb un any a la vista hom pot revisar l’estat general
de les nostres emocions, dels nostres sentiments, de la qualitat i consciència
dels nostres pensaments, de les nostres il·lusions, de la nostra energia, de la
nostra salut.
Hem de tenir molt en
compte, com a element important a l’hora de fer aquesta avaluació, la quantitat
d’amics i d’enemics d’enguany, en comparació amb els de l’any anterior. El
nostre balanç serà positiu si el nombre d’enemics ha minvat. En contrapartida,
si ens adonem que cada vegada la nostra col·lecció d’enemics augmenta, caldrà
revisar la qualitat de les nostres relacions, la nostra actitud envers els
altres i la nostra capacitat d’acceptar-los tal com són.
La nostra fita
principal és, no ho oblidem, ser feliços i per aconseguir-la hem de conrear amb
amor i dedicació la nostra pau interior i la nostra capacitat de respecte.
Només així podrem omplir la nostra vida de moments autèntics i inoblidables.
Només així anirem desenvolupant-nos com éssers humans que contribueixen
positivament a un món millor. Bon balanç!
Regina Ferrando
22 de juliol de 2004