BALANÇ DE VIDA

 

En aquests darrers dies de juliol, mentre s’escola el curs laboral, iniciat per a molts el més de setembre de l’any passat, potser és un bon moment per fer balanç de tots els nostres avenços com a éssers humans que, conscients de camí d’aprenentatge de la vida, desitgen assolir de mica en mica aquell grau de plenitud que intuïm hem d’aconseguir, si som tenaços i persistents a ser bones persones en el màxim nombre d’ocasions.

 

Ningú més que nosaltres mateixos pot arribar a avaluar el nostre estat interior. Ningú coneix com nosaltres el nivell de pau interior amb què iniciàvem les vacances de l’any passat, el nivell de satisfacció aconseguit en l’activitat diària i frenètica de la nostra vida quotidiana, d’allò que anomenem rutina.

 

Doncs sí, només cadascun de nosaltres és capaç de fer un recompte dels moments viscuts amb plenitud, d’aquells moments en els quals som plenament conscients de la nostra vida, del nostre present. Perquè cal recordar que totes aquelles estones, durant les quals la nostra ment ha vagat per pensaments ancorats en el passat o en el futur, s’han de comptabilitzar com a moments no viscuts, com a moments perduts, com a moments desaprofitats.

 

I tot balanç ens permet prendre consciència d’una realitat, exercici imprescindible per adonar-nos dels nostres errors i poder modificar convenientment el rumb de la nostra vida. En el terreny econòmic, per exemple, tothom sap que els balanços ajuden a tenir un gran retrat de la manera com hem administrat els nostres pressupostos, que ens permet modificar tendències i reconduir errors, quan creiem que val la pena.

 

La nostra vida està construïda d’una successió d’instants en el temps que, a curt termini, es fan difícils d’avaluar. En canvi, amb un any a la vista hom pot revisar l’estat general de les nostres emocions, dels nostres sentiments, de la qualitat i consciència dels nostres pensaments, de les nostres il·lusions, de la nostra energia, de la nostra salut.

 

Hem de tenir molt en compte, com a element important a l’hora de fer aquesta avaluació, la quantitat d’amics i d’enemics d’enguany, en comparació amb els de l’any anterior. El nostre balanç serà positiu si el nombre d’enemics ha minvat. En contrapartida, si ens adonem que cada vegada la nostra col·lecció d’enemics augmenta, caldrà revisar la qualitat de les nostres relacions, la nostra actitud envers els altres i la nostra capacitat d’acceptar-los tal com són.

 

La nostra fita principal és, no ho oblidem, ser feliços i per aconseguir-la hem de conrear amb amor i dedicació la nostra pau interior i la nostra capacitat de respecte. Només així podrem omplir la nostra vida de moments autèntics i inoblidables. Només així anirem desenvolupant-nos com éssers humans que contribueixen positivament a un món millor. Bon balanç!

 

Regina Ferrando

22 de juliol de 2004