VACANCES I FELICITAT

 

Durant les vacances podem fer moltes coses noves, cosa que no sempre vol dir haver-se de gastar diners. Els humans dels països desenvolupats, hauríem de ser capaços de fer servir la nostra imaginació i la nostra creativitat per inventar-nos unes vacances que no ens facin seguir caient en el consumisme compulsiu.

 

En ple segle XXI, i conscients de les immenses desigualtats de la humanitat, hauríem de començar a fer vacances diferents. Vacances, si ho voleu dir així, més solidàries. Hem d’aprendre a fer coses que ens facin gaudir, sense la necessitat d’haver de gastar tants diners com la indústria turística pretén. I si un cop aconseguir això, fem una donació solidària del nostre estalvi, que ajudi a pal·liar una ínfima part de la desigualtat humana, haurem reeixit en l’intent de baixar del carro de consumisme i esdevenir éssers més coherents, més justos, més solidaris i més lliures.

 

Els nostres pares i els nostres avis, sense anar més lluny, no feien grans dispendis a l’hora de fer vacances i no per això eren menys feliços que nosaltres. Eren, ja ho sé, altres temps. La publicitat no havia encara pres possessió de les ments i, tot i que amb menys diners que ara, eren molt més lliures per escollir la forma de ser feliços i de reposar. I ho aconseguien amb llargues xerrades al capvespre amb els veïns, amb les cadires al carrer, sopant tots plegats o bé organitzant festes perquè la quitxalla gaudissin de l’estiu. La platja era un dels grans al·licients. Sí, la platja, això que alguns tenim tant a l’abast i que sovint deixem de banda davant la possibilitat d’una platja del Carib, només perquè aquella està més de moda i ens l’anuncien per la televisió.

 

Ei, no patiu que no em poso nostàlgica. Només intento comparar dues situacions, no tan llunyanes en el temps, que són substancialment diferents i que demostren que la nostra capacitat lúdica actual, depèn molt més del la quantitat de diners que hi esmercem que en altres temps i que, en contrapartida, la felicitat que se’n deriva no té una relació proporcionalment directe amb la despesa que ens comporta. A casa nostra, sense anar més lluny, hi ha moltes persones que no tenen la capacitat econòmica per fer grans viatges per vacances i, donat el tarannà de la nostra societat, poden arribar a sentir-se inferiors o infelices per aquest fet.

 

Si volem canviar el món, si pretenem aconseguir un món més just, hem de començar per canviar la nostra mentalitat i prendre consciència que la nostra felicitat no depèn, en absolut, del volum de la nostra despesa econòmica. La nostra felicitat depèn de la capacitat per gaudir de llargues passejades per la sorra, a trenc d’onades, de bon matí o al capvespre. Tant se val d’on sigui la sorra. La nostra felicitat depèn, en definitiva, del nostre estat interior i no de l’indret de la terra on ens trobem.

 

Cerquem la nostra felicitat en el gaudi de cada instant, de cada gest, de cada mirada. I, només així, assolirem la cota de felicitat que ens pertoca.

 

Regina Ferrando

15 de juliol de 2004