JA HI TORNEM A SER

L’estiu ha arribat, engalanat de Festa Major. És temps de celebrar, amb tota la gent que ens envolta, la sort que tenim de viure on vivim. La Festa Major és l’expressió joiosa i festiva d’aquells que ens sentim units per la pertinença a una mateixa parcel·la, que ens identifica i ens fa membres d’un col·lectiu.

Des del punt de vista del creixement personal, aquesta festa és l’expressió de la nostra joia de viure en una comunitat concreta. La Festa Major fa que, per uns dies, els problemes, els enfrontaments i, en definitiva, tot allò que ens separa, resti diluït i passi a segon terme. Ens disposem, doncs, a gaudir de tots els avantatges de viure plegats, de compartir una vila que, possiblement no sigui la millor del món, però que és la nostra. I amb aquest esperit, ens llancem als carrers i les places, per aprofitar amb vehemència tots aquells actes que s’han preparat expressament per a nosaltres. La Festa Major, doncs, ens uneix. Ens fa sortir al carrer amb la nostra millor rialla, en la seguretat que tot allò que trobarem serà plaent, divertit, ben intencionat i agradable.

Tot i que, durant aquests dies, no hi hauria d’haver problemes, en un poble com el nostre, que ha acollit un gran nombre de persones en els darrers anys, sempre hi podrem trobar els intolerants, que no deixen d’exercir ni en dies de festa. Són aquelles persones que mai no estan contentes, que no gaudeixen amb res i, naturalment, fins i tot una festa les incomoda. Els molesta que el ball s’acabi tard, que els concerts posin la música a massa volum, que les espurnes dels diables els facin una fosada a la camisa i, fins i tot, que un grup de persones gaudeixin de la nuesa tot fent una cursa a les 3 de la matinada.

Hi ha coses que no podrem evitar, per molt que ens ho proposem, i per molt que ens pesi, sempre hi haurà el grup dels inconformistes, que farà tot el possible per aigualir-nos la festa. I és que les festes, com tot en aquesta vida, tenen les dues lectures: la positiva i la negativa.

Procurem ser de la colla que veiem el got sempre mig ple i gaudim de tot allò que la vida ens ofereix. Si durant la Festa Major, ens toca treballar algun dia, i això no ens permet dormir prou, no ens hi capfiquem, ja tindrem temps per reposar. No ens perdem en lamentacions, perquè mentrestant podríem perdre l’ocasió de passar bones estones. I les bones estones són aquelles que donen sentit a la nostra vida, són les que ens carreguen les piles de la il·lusió i fan que el nostre cervell alliberi endorfines, que són la font de la felicitat.

Podem triar entre ser pirates o bé premianencs però, per sobre de tot, hem de triar ser immensament feliços. I la felicitat no és quelcom que puguem anar a comprar a la botiga com tantes altres coses. La felicitat és un estat interior que ens hem de guanyar a pols i només l’aconseguirem apuntant-nos a la colla dels agraïts, dels respectuosos, dels que veuen la vida com un misteri a viure i no com un problema a resoldre.

Regina Ferrando

8 de juliol de 2004