FLAIRE DE VACANCES

 

El mes de juliol ens porta olor de vacances. Tots, arribats a aquest punt, tenim necessitat d’un parèntesi, d’un canvi d’activitat, que ens permeti renovar les energies que hem anat perdent amb l’activitat constant i frenètica de la nostra vida diària.

 

Molts occidentals, si bé posseïm una gran riquesa en l’aspecte material, a diferència dels habitants del món subdesenvolupat, a través del dia a dia, anem desposseint-nos de les energies necessàries per fer front a la despesa energètica que comporta mantenir-nos en el nostre estat del benestar. Podríem dir que vivim molt bé, però ho paguem molt car, perquè tard o d’hora ens adonem que la riquesa en l’aspecte extern no ens mena a la felicitat, que les hores diàries que hem de treballar per mantenir el nostre nivell de vida, ens deixen sense massa temps per cultivar la nostra vida interior. Ens adonem que ens manca la satisfacció interna, que ens permet viure assossegats i en equilibri. I és per això, que esperem amb veritable delit les vacances, amb la lícita intenció de recuperar  el temps que durant l’any no ens podem dedicar.

 

Havent pres consciència d’aquesta realitat, cal emprendre dos projectes, imprescindibles si volem progressar com a éssers humans complets i lliures.

 

Per una banda, hem de programar les nostres vacances des d’una nova mentalitat. Hauríem de ser capaços de canviar el xip de l’activitat frenètica i, per això, és recomanable pensar en un primer període de vacances, quatre o cinc dies, per no fer res, per descansar, per permetre que el nostre cos recuperi l’energia necessària per poder gaudir d’unes vacances plenes.

 

D’altra banda, hem de ser capaços de programar el proper curs amb uns horaris més raonables, que ens permetin tenir, diàriament, estones per cultivar la nostra vida interior. Sense això, encara que siguem capaços d’acabar les vacances en plena forma, l’energia ens durarà molt poc, perquè el dia a dia ens tornarà a descarregar a un ritme vertiginós.

 

Es tracta, doncs, de prendre consciència dels avantatges i dels inconvenients de la nostra vida i no deixar passar més temps sense procurar-nos un ritme que possibiliti desenvolupar-nos amb el mateix nivell de benestar interior que el que gaudim a nivell extern. Recordem que és molt més important ser que tenir, i que, per molt que tinguem, si això no ens permet ser, viurem sempre insatisfets. Aquest és el gran repte que tenim els éssers humans que hem tingut la sort de néixer en el món desenvolupat.

 

Programem bé les nostres vacances i, sense esperar més, programem bé la resta de la nostra vida. Si ho fem, podrem recuperar la felicitat i la satisfacció que, com a éssers privilegiats, ens pertoca. Així, podrem recuperar la nostra pau interior i contribuir a la pacificació del planeta i, el més important, ser agraïts. Si som éssers privilegiats, que ho som, és imprescindible ser, també, éssers agraïts.

 

Regina Ferrando

1 de juliol de 2004