L’ADÉU AL PASSAT
Com cada any, als
darrers espeternecs de la primavera, arriba ple de joia el solstici d’estiu, la
nit més màgica de l’any, la nit del foc i de la purificació, la nit que inicia
un nou període estacional i que ens anuncia la plenitud de la creació que
podrem viure durant l’estiu i, si així ho decidim, durant la resta de la nostra
vida.
De temps ancestrals,
i en cultures molt diferents, la nit de Sant Joan és aprofitada per celebrar el
despertar a la nova vida que s’ha anat gestant durant la primavera. Aquesta nit
simbolitzada pel foc purificador, ens recorda, la necessitat imperiosa de
deixar marxar tot l’equipatge que ens impedeix avançar, de deixar córrer tots
aquells pensaments que ens limiten i fan la nostra vida feixuga, de cremar a la
foguera totes les nostres culpes, tots els nostres ressentiments, totes les
nostres pors, de purificar la nostra vida amb el fum i l’aroma intens de mil
herbes oloroses acabades de collir, de dansar joiosos i juganers al voltant de
les flames per reconciliar-nos amb el nostre infant interior que reneix cada
any amb la seva innocència intacta.
Així, Sant Joan, ens
retorna amb tossuderia la nostra virginitat d’éssers humans que, immersos en
una societat agressiva, dia a dia, van perdent no tant sols la innocència, sinó
l’esperança de recuperar-la. Sant Joan és, doncs, aquell cant a la confiança,
que ens arriba en una nit de gresca i de joia, que ens fa reviure, al voltant
del foc, les nostres emocions i els nostres sentiments més íntims i sincers. És
una nit que ens reconcilia amb nosaltres mateixos i ens va sentir membres d’un
tot meravellós: la humanitat.
Cal, doncs, no
deixar passar Sant Joan, sense haver-nos alliberat de tot el passat que ens
esclavitza i ens fa oblidar la nostra pertinença al conjunt d’éssers
privilegiats d’aquest món. Sant Joan ens recorda, sempre, les nostres
capacitats més honorables: la nostra capacitat d’estimar de forma gratuïta, la
nostra capacitat de respectar-nos a nosaltres mateixos, però també a tot allò
que ens envolta, la nostra capacitat, en definitiva, de viure feliços i
satisfets.
Aprofitem Sant Joan
per renovar-nos com a éssers humans. Fem que sigui, cada any, una inflexió a la
nostra vida que ens recondueixi al camí dels afortunats, dels agraïts, dels
innocents i dels que escullen la felicitat com a únic objectiu.
Que res ni ningú ens
faci perdre l’oportunitat de tornar al món dels vius. Si fins ara Sant Joan ens
ha passat desapercebut, fem que, d’ara en endavant, ens serveixi d’àncora de
retrobament amb la nostra part més sensible: aquella que és capaç de
desvetllar-se cada matí agraint el regal d’un nou dia.
Que la nostra vida
tingui sentit, no depèn de la nostra parella, dels nostres fills, de la nostra
feina, de les nostres possessions materials; depèn únicament i exclusiva de la
nostra manera d’observar la vida i de la nostra capacitat d’il·lusionar-nos i
d’estimar. I, si ho volem, podrem fer que l’esperit de Sant Joan es repeteixi
cada nit de l’any, permetent-nos viure amb joia cada instant de la nostra vida.
Regina Ferrando
24 de juny de 2004