LA GOTA PERSISTENT

 

El Fòrum Barcelona 2004, és un clar exponent de la forma com acostumem a funcionar les persones al món superdesenvolupat d’occident. Tenim pensaments i motivacions lícits i justos, que sabem expressar de forma coherent i poètica, però que tenen molt poc a veure amb la nostra activitat real. Per entendre’ns, no vivim, no fem, no portem a la pràctica, allò que pensem. 

 

Els eixos del fòrum són d’una gran consistència teòrica, així com tots els diàlegs que s’hi desenvoluparan. Certament en el tercer mil·lenni toca apuntar aspectes de la humanitat que, fins fa ben poc, ni tant sols se’n parlava. Afrontar amb decisió la manera de trobar una forma de desenvolupament sostenible, que ens permeti en un futur eliminar la diferència injusta entre els països rics i els països pobres; prendre consciència i estudiar com podem adaptar-nos a un nou món caracteritzat per la convivència d’una gran diversitat cultural i, finalment, apostar per un món sense violència, cercant entre tots les condicions necessàries perquè la pau sigui una realitat, són raons de pes, que justifiquen abastament la realització d’un fòrum com el que tenim al davant.

 

Per altra banda i en contrapartida, ens adonem que s’ha aprofitat l’ideari del fòrum per a especular amb el sòl i per construir uns edificis meravellosos que, si bé consoliden Barcelona com un referent mundial, han costat, potser, els diners suficients per acabar amb la fam al món.

 

És fàcil analitzar fets de gran magnitud. Les activitats del fòrum, les recents manifestacions contra la guerra i el terrorisme, ens obren una finestra a l’esperança, però cal que aquest pensament es faci cos. Que en la nostra vida diària fem (no només diem!) tot el possible, perquè en el nostre entorn, tan reduït com vulgueu, tot aquest ideari es faci realitat. En farem poc de tenir uns grans discursos políticament correctes, si no respectem les persones que ens envolten. En farem poc de manifestar-nos contra la guerra si, amb les nostres obres, anem sembrant conflicte en el nostre entorn més proper.

 

La mare dels ous rau en fer possible l’eradicació d’aquesta doble moral que emprem de forma inconscient. Perquè el món canviï, cal que nosaltres canviem. I no n’hi ha prou amb saber fer discursos impecables i poètics, cal passar a l’acció.

 

En la mesura que, en el dia a dia, sense fer escarafalls, sense fer-nos propaganda, siguem capaços de tractar amb respecte, amb amor i amb justícia tots aquells que ens envolten; en la mesura que siguem capaços de tractar amb respecte, amb amor i amb justícia la natura que ens envolta, haurem contribuït de forma concreta a la consecució d’un món millor.

 

El canvi de mentalitat no esdevé amb grans discursos ni amb esdeveniments grans, sinó que es nodreix de petites obres quotidianes que canvien la realitat, com la gota persistent, arriba a foradar la roca.

 

Regina Ferrando

27 de maig de 2004