L’ENFRONTAMENT DE SEXES

 

De temps immemorials, la dona ha estat considerada per l’home com un ésser inferior, com un objecte de satisfacció, com una eina de procreació. Fins no fa gaire, les dones tenien molts menys drets que els homes, tot i el seu paper molt important en l’evolució de la humanitat. Tots sabem que el dret de vot de les dones és una consecució de fa relativament pocs anys (a Espanya, el 1931) i, encara ara, la dona s’enfronta amb la dificultat de decidir entre la cura de la família i el seu desenvolupament professional.

 

Tot això, és ben cert i divulgat intensament per les dones que militen un feminisme aferrissat i reivindicatiu. Gràcies a aquest feminisme, la dona ha anat assolint nivells de poder cada vegada més grans, està considerada, avui per avui, com un ésser amb les mateixes potencialitats que l’home i, fins i tot, s’ha acceptat que a nivell d’intel·ligència emocional són superiors als homes, sobretot perquè a elles la cultura no els ha reprimit tant les emocions com a ells.

 

En el moment actual, tot i que les dones han de demostrar un gran potencial per adquirir responsabilitats, quan els homes no necessiten demostrar gairebé res, i que encara no hi ha la possibilitat que dones mediocres ocupin els mateixos llocs de poder ocupats actualment per homes mediocres, hem de convenir que hi ha molts homes que s’han situat al costat de la dona i que lluiten amb el mateix aferrissament per aconseguir la igualtat de drets, de deures i d’oportunitats.

 

La lluita de sexes dura, doncs, des de sempre i és la principal causa dels desequilibris del nostre món. L’evolució positiva de la nostra societat, el final de la injustícia, el benestar total, passen per l’acabament de la lluita de sexes, passen pel reconeixement ple de l’home i la dona com a éssers humans iguals i independents i per l’assumpció del respecte absolut entre tots els éssers humans, sense consideracions de sexe. Les dones, a més, hem de ser conscients que hem educat a la majoria d’homes i que, per tant, caldria tenir consciència que potser tampoc ho hem sabut fer tant bé.

 

A nivell quotidià, la pau entre sexes, passa per deixar de barallar-nos, hem de deixar de banda que els nostres enfrontaments siguin objecte de burla en les reunions lúdiques amb els amics, hem de deixar de banda els acudits sexistes d’una i altra banda. Només així, assolirem el nivell de respecte, comprensió i col·laboració necessaris, perquè el món comenci a rodar en el sentit de la justícia i la solidaritat.

 

Mentre en la nostra vida diària, continuem condemnant l’altre sexe, no anirem bé. Hem de ser capaços d’agafar el toro per les banyes i començar a funcionar, tots, com éssers complets. Hem de ser conscients que la diferència de sexe no és allò que ens separa, sinó justament allò que ens uneix. I només junts, serem capaços d’aconseguir un món millor.

 

Regina Ferrando

22 d’abril de 2004