EL GOIG

 

La capacitat de gaudi, a la nostra societat, és possiblement una de les capacitats que sovint es perd amb l’edat. Fruir de cada moment de la vida, veient-lo com una oportunitat de satisfacció, és imprescindible per viure feliç.

 

L’infant sap gaudir de tot, sap jugar, sap imaginar, sap desenvolupar tots els papers del món per passar-s’ho bé. No ha adquirit, encara, la por a fer el ridícul, cosa que li permet desenvolupar-se amb facilitat en qualsevol situació.

 

A mesura que creixem, els adults que ens envolten, ens comencen a dir que hi ha coses que ens fan fer el ridícul, o bé que ja som massa grans per fer tal cosa o tal altra. Així, de mica en mica, anem bloquejant la nostra capacitat de goig i ens anem convertint en persones serioses i responsables, políticament correctes i amb molts dits de seny al front.

 

Estar sempre pendents del què diran, amb por de fer el ridícul, coarta moltes de les nostres iniciatives més boges i ens condemna a una seriositat constant que, poc a poc, ens va ressecant l’ànima.

 

A la nostra societat, queda ben clar que per parlar de coses important, hom ha d’estar completament seriós, perquè si se t’escapa mitja rialla, et poden dir que ets una mica beneitó, que no tens seny o que ets un poca-solta.

 

Doncs mireu, benaurats siguin els beneitons i els poca-soltes, perquè, almenys ells, no han perdut una capacitat essencial per evolucionar en el nostre nivell de consciència, que és el goig. En farem poc d’anar pel món amb fama de seriosos, de centrats i de responsables, si per aconseguir això, hem jagut de negar-nos una de les nostres parts essencials.

 

La persona humana hauria de mantenir durant tota la seva vida la capacitat de jugar, d’imaginar, de fer ximpleries de tant en tant, d’aconseguir, si més no, un equilibri minuciós entre el seny i la rauxa.

 

Observem la nostra vida i prenguem consciència del temps que fa que no juguem, que no diem alguna bajanada, que no riem de nosaltres mateixos, que no fem córrer la imaginació. Si ens adonem que fa molt temps que no riem a pleret, la nostra situació comença a ser preocupant, perquè ens hem oblidat i hem ofegat el nostre infant interior.

 

Però, no us preocupeu, perquè en qualsevol moment podem ser capaços de recuperar la nostra capacitat de goig i, quan així sigui, haurem aconseguit un grau de llibertat que ens tornarà a posar en el camí de la satisfacció i de la felicitat. Fem-ho possible, això sí, com més aviat millor.

 

Regina Ferrando

8 d’abril de 2004