QUE ELS DIFUNTS ENS
AJUDIN A VIURE EN PAU
L’atemptat terrible
a Madrid, del proppassat 11 de març, com tots els atemptats que s’enduen vides
humanes, són una de les proves més difícils de suportar. I és que el terrorisme
ens enfronta amb un dels nostres punts més dèbils: la inseguretat.
La mort provocada
sempre ens omple d’indignació, d’ira, d’odi i d’impotència, coses totes elles
que ens fan perdre la poca pau interior que encara ens resta. El darrer
atemptat, a més, fou la culminació de massa temps de crispació, deguda a la
incomprensió i a la poca veracitat d’alguns polítics.
Des de la nostra
consciència de persones civilitzades, actes com el de l’11 de març, ens
desestabilitzen i ens omplen de sensacions i d’emocions negatives que són
conseqüència de la nostra impossibilitat de fer absolutament res, fent-nos
restar completament torbats per l’absència de motius que justifiquin la
catàstrofe.
Des de la
consciència de persones compromeses amb propi creixement personal, no podem
permetre que els assassins, a més de segar vides humanes, ens enfonsin en el
llot dels nostres pensaments negatius.
En homenatge a tots
aquells que han perdut la vida, i que res ni ningú els hi podrà retornar, hem
de ser capaços de gestionar i dissoldre aquest núvol negre que ens envaeix el
cervell i ens fa viure en una guerra interna permanent.
No ens farem cap bé
a nosaltres mateixos, ni farem cap bé a la humanitat, mantenint viu el
ressentiment i la rancúnia, així només escamparem arreu energia negativa,
energia contaminada, energia de la por.
Si volem que la
nostra contribució a la humanitat sigui profitosa, hem de ser capaços de
traspassar els sentiments i pensaments negatius, per poder recuperar la nostra
pau interior.
Perquè, només quan
vivim en pau interior, som una eina eficaç de pacificació. Massa sovint, les manifestacions
que s’esdevenen, després d’un atemptat, no són més que un clam a l’odi, al
ressentiment, a la venjança.
No podrem eradicar
la negativitat del nostre món, si no som capaços de transformar l’odi en amor i
escampar-lo arreu. No podem seguir demanant la pau al món, mentre que dins
nostre hi ha una guerra constant.
Recordeu sempre que,
és a partir de la suma de paus interiors de tots els habitants del planeta, que
podrem aconseguir un món en pau. Es tracta només d’afegir-nos al grup de
persones que amaren el seu voltant de pau. Reaccionem positivament i que els
difunts ens ajudin a viure en pau.
Regina Ferrando
1 d’abril de 2004