RESORGIR

 

Novament ha arribat, empolainada amb les seves millors gales, amb l’esclat de vida que la caracteritza. Res ni ningú li és indiferent, tot s’il·lumina al seu pas. És desvetlladora d’amor i d’il·lusió. És el ressorgir de la vida, després de la quietud de l’hivern. És la primavera.

 

Cada mes de març, sense demanar permís i sense avisar, ens arriba puntualment la primavera. És temps de desvetllament de la letargia hivernal i d’inici d’un nou procés vital. La natura ens ofereix la seva esplendor i els humans no podem defugir la seva bellesa, ni la seva empenta, ni el seu esperit creador.

 

La primavera és temps de deixondiment. De posar-se a caminar vers el nostre ideal. D’iniciar, un cop més, el camí de la felicitat, amb el convenciment que res ni ningú ens podrà aturar.

 

Cada estació de l’any, ens porta el seu missatge. La primavera és temps de canvi, entre la inactivitat de l’hivern i l’activitat de l’estiu. És, doncs, un temps de rodatge, de tornar-nos a posar en forma, de despertar, de revifar-se i d’encarar la vida amb entusiasme.

 

És temps de llargues passejades per la platja o per la muntanya, amb temperatures que ens conviden a gaudir de l’escalfor del sol. És temps, sobretot, de prendre contacte íntim amb la natura, d’escapar-se de l’asfalt per poder tocar terra viva, d’abraçar els arbres perquè ens puguin comunicar els seus secrets, d’embadalir-se admirant la bellesa de les flors o de córrer juganers darrere la papallona més entremaliada.

 

És temps de prendre contacte amb el propi cos, tenint-ne cura, escoltant-lo, prenent consciència de la respiració, font de vida, escoltant el batec del cor que insistent i metòdic treballa dia i nit per a nosaltres. Temps d’adonar-nos que ens han regalat una màquina perfecta, que ens acompanya tota la vida i que suporta amb dignitat tots els maltractes que, per la nostra manca de coneixement, li fem passar.

 

Dediquem-nos, aquesta primavera, a agrair totes les coses bones que hi ha a la nostra vida. Siguem agraïts amb el nostre cos, amb la nostra ment, amb les nostres emocions. Si som justos, ens adonarem que comptem amb grans tresors i que, massa sovint, vivim com si no ens n’haguéssim adonat.

 

La vida ens convida a ser feliços cada dia, amb milers de senyals. Si vivim amb pau interior, serem capaços de copsar cada moment de la nostra vida, cada canvi al nostre voltant, cada estació de l’any, cada meravella de la natura. No permetem, ni un minut més, que la vida passi per davant nostre sense gaudir-ne. Siguem agraïts i la vida ens proporcionarà sempre moments feliços.

 

Regina Ferrando

25 de març de 2004