CARNESTOLTES

 

Als darrers espeternecs de cada hivern ens arriba puntual el Carnestoltes, que ens convida a sortir de la letargia hivernal, per començar a treure el nas ensumant la primavera que no es farà esperar.

 

Tradicionalment, Carnestoltes, és temps de disbauxa, de gresca i de tabola, temps de treure’s de sobre totes les repressions i de mostrar les vergonyes. Això si, amb la cara tapada i sense que ningú no ens conegui.

 

Durant l’any, ens fa por mostrar-nos tal com som, per allò que diran. Què pensaran quan vegin com sóc? Així, gràcies al Carnestoltes, una vegada a l’any, amb la cara ben tapada, podem deixar anar tots aquells comportaments que ens avergonyeixen o que estan mal vistos.

 

Massa sovint ens veiem a nosaltres mateixos indignes o poc acceptables. Això fa que passem la vida intentant disfressar la nostra conducta per tal de fer-la políticament correcte. No és d’estranyar, doncs, que almenys una vegada a l’any, tinguem ganes de deixar-nos anar i Carnestoltes ens ve al pèl per fer-ho.

 

Seria diferent si fóssim capaços d’acceptar-nos tal com som, amb tota la collita de coses bones i coses dolentes, que tots tenim. Hem d’acceptar que no som perfectes i saber portar la nostra imperfecció amb honor i coratge.

 

En la mesura que acceptem tots aquells punts foscos, serem capaços de transformar-los en fonts lluminoses. Allò que reprimim surt cada vegada amb més força i només podem transformar allò que acceptem.

 

Així, les persones compromeses en el seu creixement personal, podríem aprofitar aquest Carnestoltes per alliberar-nos de totes les caretes i de totes les repressions que desfiguren la nostra manera de ser natural.

 

Acceptem-nos tal com som i mostrem-nos als altres sense reticències, sense vergonya, sense disfressa. Així la vida ens serà molt més fàcil, perquè no haurem de malbaratar una gran quantitat d’energia intentant maquillar la nostra personalitat per fer-la més atractiva.

 

Finalment, allò que més ens agrada, allò que més ens arriba, allò que vertaderament ens toca, és l’autenticitat. Quan som francs i autèntics, quan deixem d’avergonyir-nos de nosaltres mateixos, quan acceptem les nostres imperfeccions, esdevenim un regal per a tots els que ens envolten.

 

No deixem que res ni ningú ens impedeixi mostrar la nostra veritat, amb tots els avantatges i, perquè no, amb tots els inconvenients.

 

Regina Ferrando

19 de febrer de 2004