EL PODER DE L’ARA
La nostra imatge
externa, el nostre comportament, les nostres reaccions, la nostra mirada, la
nostra parla, en definitiva, tot allò que mostrem a l’exterior, és un reflex
inequívoc del nostre estat interior.
Si el nostre
interior llisca amb fluïdesa, sense traves, si la nostra essència és dúctil i
flexible, tota la nostra projecció externa serà senzilla, sincera, sense
foscor.
Si, en canvi,
interiorment estem plens de grumolls, conseqüència dels nostres aferraments al
passat, de sentiments de culpa, de ressentiments i nostàlgies, la nostra
projecció externa estarà emmascarada. És a dir, no mostrarem als altres la
nostra essència veritable, perquè el nostre estat interior ens obligarà a
disfressar el nostre comportament, justament per no mostrar la nostra foscor
interior als altres. Això els impedirà conèixer-nos i, alhora, omplirà la
nostra vida de por i infelicitat.
Hem de fer tot allò
que estigui al nostre abast, per aconseguir un estat intern sense nusos, sense
entrebancs, sense tot allò que ens fa perdre la innocència de percebre’ns com a
éssers nous a cada instant de la nostra vida.
Si estem convençuts
que les coses no canvien, que nosaltres som els mateixos, que no tenim remei;
si no donem als altres la possibilitat de canvi, ens condemnem i condemnem els
que ens envolten a no créixer.
I aquesta vida és un
camí de creixement. Des que som concebuts fins a la mort, canviem constantment,
cosa que sabem fer evident quan mirem fotografies d’anys enrere. Però si bé els
canvis físics, mirats amb perspectiva, ens evidencien un canvi clar, sovint, no
som capaços de percebre el canvis subtils que es produeixen constantment, tant
en nosaltres com en tot allò que ens envolta.
És important
recordar que el nostre moment de poder és el present. No té cap importància
allò que haguem fet fins ara. No ens hem de maltractar per la col·lecció
d’errors que puguem haver fet fins al moment present, que si per alguna cosa
serveixen és per no tornar a cometre’ls. Hem d’estar convençuts que ara podem fer que el rumb de la nostra
vida vagi en la direcció correcte, que la nostra nau s’encamini al port que
nosaltres desitgem. I cada instant, és un ara
nou que se’ns posa al davant oferint-nos, amable, la possibilitat de ser
millors, d’aconseguir fer realitat els nostres somnis, de fer-nos retornar al
camí de la felicitat que a conseqüència d’alguna decisió equivocada, haguem
pogut perdre.
I cada dia tenim una
infinitat d’aras que esperen ser
aprofitats, que se’ns ofereixen de forma incondicional per permetre’ns créixer
en consciència i saviesa i, alhora, ens capaciten perquè puguem ser un estímul,
que lluny d’aturar el creixement d’aquells que ens envolten, els faciliti,
també, el propi creixement.
Regina Ferrando
12 de febrer de 2004