NO TOT ÉS NEGRE

 

En els nostres dies, és força habitual trobar persones desesperançades, que ho veuen tot negre, que creuen que aquest món no té remei, que camina inexorablement vers la destrucció.

 

Avui per avui, hi ha un gran sector de la nostra societat que arriba a creure que només existeix allò que ens anuncien els mitjans de comunicació i, sobretot, les grans cadenes de televisió.

 

Els mitjans, per la seva banda, estan condicionats per les empreses que hi ha d’arrere de cada un d’ells, que allò que més els interessa, no és precisament la qualitat o la veracitat de la informació que emeten, sinó l’audiència que això provoca. Així, les audiències s’han convertit en el termòmetre amb el qual s’avalua qualsevol informació i qualsevol programa que s’emet.

 

Arribats a aquest punt, convindrem que hi ha molta informació que no ens arriba, no perquè no existeixi, sinó simplement perquè no tindria audiència.

 

Cada un de nosaltres, veu el món d’acord al seu grau de consciència, al seu nivell de pau interior i, sobretot, a la seva capacitat de viure el present. En col·lectius que viuen més a cavall de la inconsciència que de la consciència, la informació catastròfica representa una atracció morbosa que els atrau, perquè ressona amb la seva part més poc evolucionada.

 

Hem de tenir en compte, però, que tot a l’Univers està en equilibri i cal que no perdem mai de vista que, si a través d’allò que ens diuen els mitjans, tenim la percepció d’una gran quantitat de negativitat a l’ambient, vol dir que també hi ha, i en la mateixa mesura, una gran quantitat de positivitat, quina informació no ens arriba, perquè no és econòmicament rentable.

 

No caiguem, doncs, en la temptació de pensar que allò que no ens diuen a la televisió no existeix, sinó que per cada informació catastròfica, hem d’estar convençuts que n’hi ha una altra feliç que no ens arriba.

 

Podem trobar moltes persones que, amb la situació bèl·lica actual, creuen que aquest món no té solució i que estem abocats al desastre. Cal que ens entossudim a cercar sempre l’altra cara de la moneda i siguem conscients que, en contrapartida, cada vegada hi ha més grups pacifistes que treballen per aconseguir la pau. Que en la mesura que les guerres es radicalitzen, també ho fan els grups que persegueixen un món millor i que, de mica en mica, i sense que els mitjans de comunicació ho potenciïn massa, el nombre de persones compromeses a aconseguir una altra humanitat, augmenta amb una progressió geomètrica sense aturador. No perdem més temps, i passem al bàndol dels compromesos per un futur en pau.

 

Regina Ferrando

5 de febrer de 2004