NO TOT ÉS NEGRE
En els nostres dies,
és força habitual trobar persones desesperançades, que ho veuen tot negre, que
creuen que aquest món no té remei, que camina inexorablement vers la
destrucció.
Avui per avui, hi ha
un gran sector de la nostra societat que arriba a creure que només existeix
allò que ens anuncien els mitjans de comunicació i, sobretot, les grans cadenes
de televisió.
Els mitjans, per la
seva banda, estan condicionats per les empreses que hi ha d’arrere
de cada un d’ells, que allò que més els interessa, no és precisament la
qualitat o la veracitat de la informació que emeten, sinó l’audiència que això
provoca. Així, les audiències s’han convertit en el termòmetre amb el qual
s’avalua qualsevol informació i qualsevol programa que s’emet.
Arribats a aquest
punt, convindrem que hi ha molta informació que no ens arriba, no perquè no
existeixi, sinó simplement perquè no tindria audiència.
Cada un de
nosaltres, veu el món d’acord al seu grau de consciència, al seu nivell de pau
interior i, sobretot, a la seva capacitat de viure el present. En col·lectius
que viuen més a cavall de la inconsciència que de la consciència, la informació
catastròfica representa una atracció morbosa que els atrau, perquè ressona amb
la seva part més poc evolucionada.
Hem de tenir en
compte, però, que tot a l’Univers està en equilibri i cal que no perdem mai de
vista que, si a través d’allò que ens diuen els mitjans, tenim la percepció
d’una gran quantitat de negativitat a l’ambient, vol dir que també hi ha, i en
la mateixa mesura, una gran quantitat de positivitat, quina informació no ens
arriba, perquè no és econòmicament rentable.
No caiguem, doncs,
en la temptació de pensar que allò que no ens diuen a la televisió no existeix,
sinó que per cada informació catastròfica, hem d’estar convençuts que n’hi ha
una altra feliç que no ens arriba.
Podem trobar moltes
persones que, amb la situació bèl·lica actual, creuen que aquest món no té
solució i que estem abocats al desastre. Cal que ens entossudim a cercar sempre
l’altra cara de la moneda i siguem conscients que, en contrapartida, cada
vegada hi ha més grups pacifistes que treballen per aconseguir la pau. Que en
la mesura que les guerres es radicalitzen, també ho fan els grups que persegueixen
un món millor i que, de mica en mica, i sense que els mitjans de comunicació ho
potenciïn massa, el nombre de persones compromeses a aconseguir una altra
humanitat, augmenta amb una progressió geomètrica sense aturador. No perdem més
temps, i passem al bàndol dels compromesos per un futur en pau.
Regina Ferrando
5 de febrer de 2004