PER A TU, MERCÈ

 

Per a tu, Mercè, que em vares portar dintre teu, vares compartir la teva sang amb mi i tingueres cura, durant 51 anys, de que jo fos una bona persona.

 

Per a tu, Mercè, que em vares nodrir abastament i m’inculcares el plaer del tast.

 

Per a tu, Mercè, que lluitares amb totes les teves forces per empènyer la vida fins als 91 anys, i ho aconseguires, amb decisió, malgrat la quantitat de dolor que això et podia produir.

 

Per a tu, Mercè, que eres riallera, t’agradava la gresca i ens educares en aquest ambient festiu.

 

Per a tu, Mercè, que t’agradava cantar totes aquelles meravelloses cançons de casa nostra i ens inculcares la joia del cant.

 

Per a tu, Mercè, que engolies amb fruïció tots els llibres que et queien a les mans, una vegada i una altra, assaborint-los i xuclant-ne tot el coneixement, i després ens ho sabies transmetre.

 

Per a tu, Mercè, que amb les teves mans, i amb la teva traça, ens vesties de festa els dies de cada dia.

 

Per a tu, Mercè, que sabies gaudir intensament de tot allò que et plaïa.

 

Per a tu, Mercè, que has sabut traspassar amb dignitat les dificultats de la vida i has conservat, gairebé sempre, una visió positiva del present.

 

Per a tu, Mercè, que has tingut l’empenta necessària per plantar cara a tots els vents i m’has ensenyat a no tenir por.

 

Per a tu, Mercè, que ara ja no ets al meu costat, però vius eternament.

 

Per a tu, Mercè, que mereixes la felicitat amb majúscules, perquè treballares amb majúscules per aconseguir-la.

 

El meu agraïment més profund per tot el cabal de saviesa que m’has regalat en aquesta vida, per tota l’empenta que de tu he heretat i per tota l’energia que, d’ara en endavant, m’enviaràs des de la pau infinita.

 

Perquè ara vius no només en el meu record, sinó en cada raig de sol de l’albada, en l’aire fresc del mati, en el cant de cada ocell, en l’olor del pa acabat de sortir del forn i en totes les coses senzilles, però meravelloses, d’aquesta vida.

 

Regina Ferrando

29 de gener de 2004