LES FESTES MÀGIQUES

Cada any arriben i cada any ens retornen a la infantesa. Avui, amb el cor ja estovat pel so de les nadales i els llums del carrer, envoltats d’un ambient fred que ens arrauleix els uns als altres, podem retrobar la necessitat que ens inunda de desitjar pau i felicitat per a tothom. Nadal ens millora a tots. Fins i tot els més escèptics, fan l’esforç de ser amables i respectar la il·lusió dels més apassionats.

Son festes per viure-les a consciència, amb prou capacitat per allunyar-se una mica de l’allau frenètic de missatges que ens empenyen a comprar d’una forma compulsiva i, alhora, redescobrir el goig de la relació íntima i sincera amb els altres. Una relació amarada de comprensió, de respecte, de positivitat. Una relació que ens uneix més que ens separa. Una relació que ens permet viure en llibertat i, alhora, no posar en perill la llibertat de l’altre.

Seria bo que enguany fóssim capaços de no restar en l’anècdota material i sapiguem extraure de l’esperit de Nadal totes aquelles fortaleses que ens alimenten l’ànima i ens fan persones millors.

Hem de saber aprofitar al màxim tot allò que la vida ens ofereix i, si som d’aquelles persones que les festes de Nadal ens carreguen i només desitgem que passin com més aviat millor, fem el possible per aturar la nostra ment i fixar-nos amb els ulls il·lusionats dels infants, ja que durant aquestes festes tindrem milers d’oportunitats per fer-ho.

Fet això, intentem treure la pols dels nostre infant interior que, temps enrere, també s’il·lusionava, somniava i esperava aquestes festes amb delit. Així farem renéixer aquella part de nosaltres mateixos que hem disfressat de serietat i responsabilitat, i jau reclosa en un racó del nostre ésser. Perquè aquesta és la nostra part més autèntica, la part que compartim amb tots els éssers humans, la part que ens uneix en un únic cor que batega al ritme de l’amor sincer i gratuït. Així, doncs, tal com diu Josep M. de Sagarra en un fragment del Poema de Nadal procurem ser una mica criatures... almenys durant aquests dies.

No vull acabar, sense desitjar-vos tota la felicitat del món en aquestes festes. Que sigueu capaços d’aprofitar-les al màxim i de gaudir d’aquest infant que porteu a dintre que malda per sortir i deixar-se veure. Que tingueu una entrada d’any nou plena d’il·lusió i de projectes meravellosos, amb l’esperança ferma que la pau al món no és només un desig lícit, sinó una realitat tangible en un futur pròxim. Que els Reis d’Orient arribin sadollats de pau interior i d’amor i omplin els vostres mitjons i el vostres cors a vessar.

I després de tot, quan les festes s’hagin acabat, maldem per conservar-ne l’esperit durant tota la resta d’any. Una abraçada i fins l’any que ve.

Regina Ferrando

18 de desembre de 2003