TEMPS DE REFLEXIÓ

 

Nadal és temps de reflexió a l’entorn de les nostres emocions, dels nostres sentiments, d’aquelles fenòmens íntims que ens superen i que, durant l’any, solem tenir tan ben controlats.

 

Nadal és, d’alguna manera, el retorn a la infantesa, el retorn a la innocència, el retorn a la il·lusió, el retorn, en definitiva, a totes les sensacions que enyorem, i que amb les garlandes lluminoses, les músiques nadalenques, les neules i els torrons, floreixen dins nostre juntament amb l’arbre engalanat.

 

Nadal, doncs, esdevé una moguda interior que ens fa tocar de peus a terra i prendre consciència del nostre estat més íntim. Això, no sempre és agradable, perquè depèn del grau de resolució del nostre passat. En la mesura que les nostres vivències passades estiguin digerides i arxivades, podrem viure aquestes festes de formes molt diferents.

 

Podem trobar persones que odien aquestes festes i desitgen que passin com més aviat millor, d’altres les esperen amb il·lusió i en gaudeixen amb tota la intensitat.

 

Sense ànim de generalitzar, podríem dir, que aquelles persones que tenen assumptes pendents que les lliguen al passat, cosa que els impedeix viure plenament el present, són les que en aquestes festes tenen molts punts per sentir-se incòmodes. D’altra banda, les persones que estan a la vora dels infants, que tenen un contacte directe amb la innocència, en aquestes festes recuperen aquella il·lusió que cada Nadal ens renova.

 

Amb tot això, vull dir que aquestes festes que s’acosten, poden ser, si hi reflexionem, un bon test de qualitat de la nostra vida. Si no ens deixem endur pel brogit extern i ens entossudim a observar el nostre brogit intern, serem capaços d’extraure una bona fotografia de les nostres limitacions, de les nostres mancances, de tot allò que ens impedeix ser feliços i viure en llibertat.

 

Aprofitem aquestes festes, doncs, per conèixer-nos millor, per centrar la nostra vida en el present, por adonar-nos de les nostres capacitats i de les dels altres. I ja que és temps de trobada, sobretot amb la família, de vegades trobada obligada i a contracor, no permetem que l’obligació ennuvoli la nostra percepció i fem tot allò que estigui al nostre abast per saber trobar en cada una de les persones que ens envolten allò que tenen de positiu i de meravellós, allò que les fa éssers únics,

 

I després de tot això, quan les festes hagin passat, procurem fer tot el possible, perquè l’esperit nadalenc perduri en nosaltres, perquè siguem capaços de viure, de mirar els altres, de relacionar-nos tot l’any com si fos Nadal. Perquè l’esperit de Nadal no hauria de ser una cita anual, sinó una forma de viure.

 

Regina Ferrando

11 de desembre de 2003