MAI NO ÉS MASSA TARD

 

Molta gent, en arribar a la cinquantena, es dediquen a fer un tomb per la seva vida, fan balanç dels actius i dels passius, i en ocasions arriben a la conclusió que han perdut el temps i se senten insatisfets i decebuts de la pròpia existència. S’adonen que ja han acomplert molts anys i que la seva situació no és, ni de bon tros, tal i com havien somniat.

 

En aquestes ocasions, moltes persones opten per fer un gir a la pròpia vida, perquè creuen que només canviant podran aprofitar els anys que encara els resten. Així, hi ha qui decideix canviar de parella, canviar de feina, canviar de casa o canviar-ho tot alhora. Aquest comportament és una conseqüència de no voler agafar les rendes de la pròpia responsabilitat, perquè no és ni la parella, ni la feina, ni la casa, ni res d’extern que ens condueix a una realitat o a una altra.

 

Certament, hi ha situacions en la vida que clamen un canvi, però no ens equivoquem, els primers que hem de canviar sempre som nosaltres mateixos. La vida que hem viscut cadascun de nosaltres és, ni més ni menys, la vida que hem triat viure -massa sovint des de la inconsciència, sí-, però no per això hem de caure en el parany de pensar que són els altres els que no ens deixen viure com nosaltres desitgem. 

 

La nostra vida tindrà el contingut que nosaltres vulguem donar-li i el grau de satisfacció dependrà directament del nostre nivell de consciència, de la nostra pau interior, de la mesura que emprem per estimar-nos i respectar-nos. I, el que és més important: mai no és massa tard. En qualsevol moment de la nostra vida podem decidir com la volem viure. Res del passat no té cap importància, només el present ens ofereix la possibilitat de canviar. A cada instant som capaços, si ho volem, de renéixer a una nova vida, a una vida plena d’amor i de respecte, a una vida plena de satisfacció i felicitat.

 

Cada dia surt el sol i tot recomença, com diu la cançó. I a cada instant, comença la resta de la nostra vida. No ens ancorem en la nostàlgia d’allò que creiem que hauríem d’haver fet i no hem fet. La solució rau en fer-ho ara i prou.

 

I si tot això ho sabem fer des de la pau, des de l’amor i des del respecte, podrem canviar sense necessitat de fer mal a aquells que ens envolten. Aquells que ens estimen saben acollir el nostre canvi i el respecten, quan s’adonen que sabem el que volem i vivim feliços i en pau.

 

Cada dia tenim l’oportunitat de canviar el rumb de la nostre vida i ho podem fer sense que en el nostre exterior es noti gran cosa, sense que res trontolli al nostre voltant. El canvi positiu i perdurable neix de l’expansió de la nostra energia d’amor i això només dóna bons fruits, tant per a nosaltres com per als que ens envolten..

 

Regina Ferrando

27 de novembre de 2003