CAPACITAT D’ADAPTACIÓ

 

Molt sovint les circumstàncies són diferents de les que havíem previst i de sobte ens podem trobar amb una realitat molt diferent de la que esperem. És en aquests moments que podem avaluar el nostre procés de creixement, que està íntimament lligat a la nostra capacitat d’adaptació a la realitat i, naturalment, a la nostra capacitat de resposta davant d’una situació inesperada.

 

Quan d’alguna manera ens trenquen les oracions, depenent del nostre estat interior, la nostra resposta a la situació pot ser molt diversa. Podem restar totalment torbats i fora de lloc, incapaços de prendre cap decisió, o podem respondre positivament, adaptant-nos a la realitat.

 

Totes les nostres accions, estan íntimament lligades al nostre estat interior. En la mesura que la nostra ment estigui ennuvolada o no, la nostra resposta serà més o menys positiva. Allò que transmetem cada enfora, no és més que una projecció del nostre estat mental.

 

Per això, quan la nostra ment no és capaç de viure el moment present, per àncores que la lliguen al passat o al futur, ens sentim insegurs i això fa que, massa sovint, les nostres respostes siguin a la defensiva i, moltes vegades, desorbitades per la situació que estem vivint. En moments de caos intern la nostra resposta externa està fora de realitat i, el que és molt pitjor, fora de control.

 

Quantes vegades, a pilota passada, ens hem de penedir de reaccions compulsives, que hem estat incapaços de controlar i que ens han ferit o han ferit a aquells que ens envoltaven.

 

Només en la mesura que siguem capaços de viure en pau interior, podrem viure el present en harmonia i sense grans entrebancs, i gaudirem de la capacitat d’adaptació suficient, perquè les circumstàncies no ens superin, siguin les que siguin.

 

Així, el nostre creixement personal, la nostra fita primordial, se centra en la recerca indefugible de la pau interior, com a única realitat que ens pot fer feliços. La mesura de la nostra pau interior la tindrem prenent consciència de la nostra avaluació de la realitat. Si percebem la realitat que ens envolta com quelcom caòtic, que ens supera, és molt possible que interiorment estiguem lluny d’aquella pau necessària per poder gaudir del present, sense inseguretat i sense desconfiança.

 

Conreem amb tossuderia la nostra pau interior, incorporant moments de silenci i introspecció a la nostra vida. Només així podrem guanyar l’habilitat d’estar bé en qualsevol lloc, siguin quines siguin les circumstàncies que ens envoltin. Només de la pau interior, neix la percepció d’un món en pau.

 

Regina Ferrando

20 de novembre de 2003