LA MILLOR IMATGE

 

A quatre dies d’unes eleccions, podem prendre consciència de l’interès de la classe política a donar la millor imatge dels seus candidats. Saben que només mostrant el millor de les persones, poden guanyar la confiança de l’electorat. Així, les campanyes electorals s’emmarquen en el glamour de la millor imatge, de la millor frase, de la millor promesa. I això, és bo, però ho seria més si, a més de ser una eina publicitària, fos una convicció profunda que es perllongués més enllà de la lluita electoral.

 

Tots sabem que l’amabilitat, els bons propòsits i les bones maneres són la millor via d’entrada en l’ànima de l’altre. Fins i tot, tots tenim clar, a l’hora d’aconseguir quelcom, que és més fàcil entrar amb bon peu que fer una entrada de cavall sicilià. Fins i tot els infants saben que, per aconseguir allò que volen, han de fer bondat i, un cop ho han aconseguit, ja poden tornar a fer maleses.

 

Amb tot això, vull dir que mostrar la nostra millor imatge als altres, és una conseqüència d’un acte de voluntat, perquè quan ens interessa ho sabem fer. Dit això, em pregunto perquè no som capaços  de fer-ho sempre?, perquè sovint ens entossudim a mostrar-nos als altres des de la nostra imatge més negativa, més egoista, més autoritària, més barroera, més superficial?

 

Si sabem ser educats, correctes i amables quan ens interessa, seria bo que practiquéssim aquestes potencialitats a fi de poder mostrar-nos als altres sempre en positiu. La negativitat que hi ha en nosaltres, que hi és, es pot eliminar en la intimitat, sense necessitat de fer patir els altres. Així, les nostres relacions esdevindrien sempre actes positius, reconfortants, pedagògics i plaents.

 

L’harmonia de les nostres relacions depèn de la nostra actitud i també de la dels altres. Respecte a l’actitud dels altres, no hi podem fer res, però sí que podem assegurar la salut de la nostra. En la mesura que siguem capaços de mostrar la nostra actitud més amable i més respectuosa, començarem a rebre amabilitat i respecte dels altres.

 

Acostumem a recollir allò que hem sembrat. Si sembrem amb llavors d’autenticitat, d’humanitat i de respecte, farem néixer aquestes actituds al nostre voltant i aquesta és, potser, una de les nostres millors contribucions a la humanitat.

 

Cal aprendre a fer amb generositat i sense esperar res a canvi, allò que sabem fer molt bé quan volem aconseguir alguna cosa. Si mostrem el millor de nosaltres mateixos com un acte de generositat i no de manipulació, la nostra vida tindrà més sentit i podrem gaudir molt més del nostre entorn. Si deixem que el nostre amor traspuï i impregni l’entorn, haurem posat el nostre gra de sorra en la consecució de la pau i l’harmonia del planeta. No ens hi resistim més.

 

Regina Ferrando

13 de novembre de 2003