L’ART DE SANAR

 

Tots tendim a posar-nos la ma allí on ens fa mal. Tots els infants saben que se senten alleujats, quan el pare o la mare els posen la ma on els fa mal. Tots tenim un coneixement ancestral per millorar la nostra salut, tot i que no hi creguem per prejudicis culturals.

 

La nostra civilització és la conseqüència d’un seguit de civilitzacions anteriors, cada una d’elles amb els seus bagatges de coneixement i d’inconsciència. Dins nostre, en un racó de la memòria, hi rau tot el coneixement anterior. No tothom, però, té accés a aquest cabal d’informació, per això, molts de nosaltres hem oblidat moltes de les coses que sabien els nostres avantpassats.

 

La ciència actual es fonamenta en tot allò que és demostrable. Tot allò que no es veu o que no es pot mesurar no existeix. Aquesta visió de la realitat és un veritable problema, perquè hi ha infinitat de coses que encara no podem veure amb el nostre nivell de consciència actual, i això no vol dir que no existeixin.

 

Només la connexió amb el nostre cabal de saviesa interna, ens permet entrellucar una realitat immesurable, però existent. Així podem prendre consciència d’una realitat i, alhora, podem entendre els misteris de la sanació.

 

Tots tenim la capacitat de sanar, l’únic inconvenient és que alguns de nosaltres no ho sabem i d’altres no ens ho acabem de creure. Tots podem reequilibrar les nostres energies i les dels altres, posant el cos en condicions perquè es pugui regenerar, quan està malalt; o per evitar malalties, mentre estem sans.

 

L’art de la sanació és, doncs, aquell coneixement ancestral, que en les civilitzacions de tradició oral, passava de pares a fills, però que després de la inquisició, i amb  l’aparició de les normes científiques actuals, ha desaparegut gairebé completament.

Gràcies a les cultures orientals, avui estem recuperant aquest coneixement que havia estat reprimit i, amb el pas del temps, oblidat.  

 

Cada vegada més, malgrat la reticència de la medicina actual, sorgeixen nous mètodes de sanació, que lluny de ser nous no són més que la recuperació de la memòria històrica. Així, avui sentim parlar de reequilibri energètic, de reiki, de sanació, d’imposició de mans, etc. Cada un d’aquests mètodes, persegueix exactament el mateix: a través de les mans, reequilibrar l’energia vital de la persona, donant al cos la possibilitat d’autoregenerar-se.

 

Moltes persones són reticents a aquests mètodes, perquè els desconeixen, i no hi ha res tan negat com la ignorància. Us recomano que, si us és possible, intenteu  conèixer-ne algun i recuperar aquest mestratge que segur que teniu. Un cop despertat aquest coneixement, podreu ajudar-vos i ajudar els altres.

 

Regina Ferrando

6 de novembre de 2003