TOT S’HI VAL?
Si observem els
nostres governants i, sobretot quan s’acosten eleccions, ens adonarem d’un fet
curiós: cada grup polític té com a objectiu principal fer quedar malament
l’adversari, aquell que se li pot emportar uns quants vots o que li pot fer
perillar la seva elecció.
Fixem-nos que cada
grup es dedica a desautoritzar els altres, en lloc d’explicar tot allò pel que
pensa lluitar, cas de guanyar. Aquest fet converteix els telenotícies, els
debats i els diaris en un gran circ, massa sovint ple de calúmnies, de mentides
i d’insults, que l’única cosa que aconsegueixen és desencisar el ciutadà.
Els partits
polítics, però, estan formats per homes i dones com nosaltres, amb
comportaments molt semblants als de la resta de la societat. I és que ha arribat
un moment en què les calúmnies, les mentides i els insults estan a l’ordre del
dia de les converses més quotidianes i, fins i tots, dels programes televisius
de més audiència.
Això ens hauria de
fer pensar sobre el nostre comportament pel que fa a la nostra relació, amb
nosaltres mateixos i amb els altres. Pot ser que ens adonem que en la nostra
vida quotidiana massa sovint ens descobrim calumniant, mentint o insultant.
El respecte és un
valor essencial en qualsevol societat que vulgui prosperar en un camí positiu i
en un món respectuós ni la calúmnia, ni la mentida, ni l’insult
hi tenen cabuda. No existeix cap objectiu lícit que es pugui aconseguir amb
aquestes armes.
I és que per
aconseguir allò que volem no tot s’hi val. Si per aconseguir-ho hem de
maltractar amb paraules o obres algú, és que no som dignes d’aconseguir-ho.
Mentre les nostres
relacions personals, familiars o socials no es fonamentin en el respecte, que
vol dir l’amor, l’única cosa que aconseguirem és continuar crispant una societat
que està arribant a límits insostenibles de crispació.
Si cada un de
nosaltres, des del seu àmbit, comença a fomentar el respecte com a única eina
de convivència, aconseguirem que, poc a poc, aquest respecte es vagi escampant
cap a tots els àmbits. És una tasca persistent, tossuda i contra corrent, però
no tenim altre sortida que començar a practicar-la, començant per respectar-nos
a nosaltres mateixos i seguint per respectar totes les nostres relacions. Cal
que, poc a poc, anem canviant els missatges en clau negativa, per missatges
esperançats, positius i encoratjadors.
Que el món funcioni
d’una altra manera, també depèn de cada un de nosaltres, de la nostra capacitat
de defugir les calúmnies, les mentides i els insults, substituint-les per
respecte, veritat i discursos que encoratgin. D’aquesta manera, aconseguirem
fer sortit el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.
Regina Ferrando
23 d’octubre de 2003