TOT S’HI VAL?

 

Si observem els nostres governants i, sobretot quan s’acosten eleccions, ens adonarem d’un fet curiós: cada grup polític té com a objectiu principal fer quedar malament l’adversari, aquell que se li pot emportar uns quants vots o que li pot fer perillar la seva elecció.

 

Fixem-nos que cada grup es dedica a desautoritzar els altres, en lloc d’explicar tot allò pel que pensa lluitar, cas de guanyar. Aquest fet converteix els telenotícies, els debats i els diaris en un gran circ, massa sovint ple de calúmnies, de mentides i d’insults, que l’única cosa que aconsegueixen és desencisar el ciutadà.

 

Els partits polítics, però, estan formats per homes i dones com nosaltres, amb comportaments molt semblants als de la resta de la societat. I és que ha arribat un moment en què les calúmnies, les mentides i els insults estan a l’ordre del dia de les converses més quotidianes i, fins i tots, dels programes televisius de més audiència.

 

Això ens hauria de fer pensar sobre el nostre comportament pel que fa a la nostra relació, amb nosaltres mateixos i amb els altres. Pot ser que ens adonem que en la nostra vida quotidiana massa sovint ens descobrim calumniant, mentint o insultant.

 

El respecte és un valor essencial en qualsevol societat que vulgui prosperar en un camí positiu i en un món respectuós ni la calúmnia, ni la mentida, ni l’insult hi tenen cabuda. No existeix cap objectiu lícit que es pugui aconseguir amb aquestes armes.

 

I és que per aconseguir allò que volem no tot s’hi val. Si per aconseguir-ho hem de maltractar amb paraules o obres algú, és que no som dignes d’aconseguir-ho.

 

Mentre les nostres relacions personals, familiars o socials no es fonamentin en el respecte, que vol dir l’amor, l’única cosa que aconseguirem és continuar crispant una societat que està arribant a límits insostenibles de crispació.

 

Si cada un de nosaltres, des del seu àmbit, comença a fomentar el respecte com a única eina de convivència, aconseguirem que, poc a poc, aquest respecte es vagi escampant cap a tots els àmbits. És una tasca persistent, tossuda i contra corrent, però no tenim altre sortida que començar a practicar-la, començant per respectar-nos a nosaltres mateixos i seguint per respectar totes les nostres relacions. Cal que, poc a poc, anem canviant els missatges en clau negativa, per missatges esperançats, positius i encoratjadors.

 

Que el món funcioni d’una altra manera, també depèn de cada un de nosaltres, de la nostra capacitat de defugir les calúmnies, les mentides i els insults, substituint-les per respecte, veritat i discursos que encoratgin. D’aquesta manera, aconseguirem fer sortit el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.

 

Regina Ferrando

23 d’octubre de 2003