EL CANVI DE LA TARDOR

 

Un cop més ens visita la tardor. Després d’un estiu que s’ha guanyat la qualificació d’autèntic, el cicle de la vida ens ofereix aquesta època de canvi. Un canvi que ens prepara per passar de la xafogor estival al fred vivificant de l’hivern.

 

Els cicles de la natura se succeeixen puntuals. Cada un d’ells fa una funció precisa i en aquesta cadència la nostra vitalitat es renovella dia rere dia, any rere any. Són canvis precisos i necessaris que fan que la natura acompleixi la seva comesa.

 

Els éssers humans, tot i que massa sovint no en som conscients, també formem part de la natura i, si hi parem atenció, podem adonar-nos que per a la nostra salut els canvis estacionals són de vital importància, perquè fan possible que la nostra força vital es renovelli i s’equilibri, permetent-nos gaudir plenament de cada instant.

 

Heus ací, doncs, unes de les grans paradoxes de la humanitat: malbaratem infinitat d’energia resistint-nos a qualsevol mena de canvi, quan en realitat el canvi, de per si, és l’element que ens permet continuar amb vida.

 

Cal que ens desfem del pensament il·lusori de solitud existencial i prenguem consciència de la nostra pertinença a l’Univers. No podem oblidar-nos que no estem sols i que qualsevol de les nostres accions, bones o dolentes, tenen una repercussió en el nostre entorn. Així mateix tots els canvis de l’Univers ens afecten i formen part de la nostra vida.

 

La societat occidental, amb tota la seva opulència i tots els seus avenços, conforma persones inconscients de la seva comesa principal. Ens aboca al treball insistent i persistent, per aconseguir seguretat material i, alhora, ens fa perdre la nostra consciència de missió.

 

No oblidem, doncs, que la nostre única seguretat rau en la confiança bàsica que la vida ens donarà a cada moment allò que necessitem. Que som aquí per ser feliços i fer feliços a tots aquells que ens envolten i que no hi ha res més important que això.

 

Decidim-nos a acceptar la vida plenament, sense regatejar. Intentant extraure sempre l’ensenyament positiu de cada una de les coses que ens passin, encara que no siguin allò que nosaltres desitgem o esperem. Visquem amb intensitat cada segon de la nostra vida, amb plena consciència del moment present, sense deixar-nos temptar pels fantasmes de la ment. Estimem amb bogeria tots aquells que ens envolten.

 

Això ens permetrà guanyar l’habilitat de ser feliços i restar amb pau interior, siguin quines siguin les condicions de l’entorn. No oblidem que la felicitat no és una fita a assolir, sinó que és una forma de viure.

 

Regina Ferrando

2 d’octubre de 2003