DEIXEM DE RESISTIR-NOS AL CANVI

En un món en canvi constant, massa sovint ens resistim a canviar, perquè això ens obliga a deixar anar aferraments que ens donen seguretat.

Si bé és cert que aferrar-nos a les circumstàncies ens proporciona una sensació de seguretat, també és cert que els aferraments en impedeixen créixer en saviesa.

Quan fem una anàlisi d’aquesta manera de funcionar ens adonem que, en definitiva, tot és conseqüència d’una mancança interna, d’una assignatura pendent: la confiança.

Quan estem en harmonia amb l’Univers, això vol dir, vivint plenament el present, sabem que no ens manca res, que la vida ens dóna a cada instant tot allò que precisem per avançar en el nostre camí personal de creixement. D’aquest raonament, en neix una confiança plena en el procés de la vida.

La confiança ens permet acollir tots els canvis, amb la certesa que són una millora per a nosaltres i per a tots aquells que ens envolten. És, aleshores, quan ens adonem que el canvi és una realitat viva, que transcendeix la nostra voluntat i que , simplement, ens fa fer camí.

Lliurar-nos plenament al canvi és, sovint, la nostra assignatura pendent. No aferrar-nos a res ni a ningú ens proporciona la llibertat indispensable per fluir harmònicament per la vida, aprenent a cada instant la lliçó que toca. Rebent cada gest, cada mirada, cada somriure de l’altre com una benedicció, com un regal i, alhora, ens convertint-nos en el millor present per als altres.

Deixem anar totes les rigideses produïdes pels nostres aferraments i guanyem la flexibilitat necessària per adaptar-nos a cada circumstància, gaudint-ne plenament i rebent-la no com un problema, sinó com una benedicció.

Aquest és, sense cap mena de dubte, el treball més important que aquesta vida ens proposa: la capacitat d’adaptar-nos amb joia a totes les circumstàncies, des del ple convenciment que en cada una d’elles se’ns ofereix una valuosa llavor de creixement.

Oblidem la dita “més val boig conegut que savi per conèixer”, ja que representa la màxima expressió de la resistència al canvi. Escollim sempre, sense dubtar, el savi per conèixer i aprenguem a deixar enrere tots els bojos coneguts, perquè ells ja ens han ensenyat el que calia.

Només deixant anar la por, serem capaços de donar cabuda, de gaudir i de deixar fluir tot el cabal d’amor que rau en el nostre interior.

Regina Ferrando

25 de setembre de 2003