LES DECISIONS INTUÏTIVES

 

La nostra cultura ens ha configurat una mentalitat allunyada del present. Hem sigut educats en la mentalitat de l’esforç. Des de ben petits ens han inculcat que calia que ens esforcéssim per aconseguir qualsevol cosa, sigui aprovar uns estudis, sigui aconseguir un bon treball, sigui el que sigui.

 

Tant és així, que quan aconseguim qualsevol cosa, amb facilitat i sense esforç, tenim la impressió que no ens ho hem treballat prou, que hauríem d’haver fet alguna cosa més, que potser no hem escollit el camí correcte.

 

Aquesta mentalitat fa que sovint ens entossudim a intel·lectualitzar massa totes les nostres decisions, cosa que ens fa caure en el perill de fer una elecció equivocada.

 

Amb això no vull dir que haguem de fer les coses a la babalà, ni molt menys, però el que no podem fer és malbaratar el nostre cabal de saviesa intern, ofegant-lo amb pensaments ancorats en les rancúnies, culpabilitats o nostàlgies del passat, o bé en les pors del futur.

 

Només podem accedir al del nostre interior on hi tenim totes les respostes, quan estem en harmonia amb l’Univers, i això només passa quan som capaços de viure plenament el present.

 

Quan podem aturar el nostre cabal de pensaments i tenim la ment en calma, gaudim de pau interior i, en aquest estat, estem en contacte directe amb la nostra saviesa interna. Això ens permet tenir consciència de la nostra intuïció que ens informa puntualment de quina és la decisió que ens cal prendre.

 

Quan això passa, totes les nostres decisions són fàcils i senzilles i podem prendre consciència de què els esforços són inútils i innecessaris. Aquesta nova visió de la realitat ens ofereix la possibilitat de gaudir plenament de la vida i de tot allò que ens envolta. La facilitat a prendre decisions passa de ser un signe negatiu o ser el fil conductor de la nostra realitat.

 

Cal que aprenguem a alliberar-nos de la càrrega feixuga del passat i comencem a gaudir plenament del present. I això ho aconseguirem incorporant a la nostra vida estones de silenci i d’introspecció. Estones en les quals la nostra atenció es fixi només en la nostra respiració. Estones en les quals puguem prendre consciència del nostre cos, que és el nostre gran mestre ja que viu plenament el present. Estones, en definitiva, que ens permetin reeducar la nostra ment, perquè no ens emmascari la intuïció i siguem capaços de poder escoltar, amb confiança, la veu interior que és posseïdora de la veritat.

 

Fem que la nostra vida flueixi en harmonia amb l’Energia de l’Univers.

 

Regina Ferrando

18 de setembre de 2003