LES DECISIONS
INTUÏTIVES
La nostra cultura
ens ha configurat una mentalitat allunyada del present. Hem sigut educats en la
mentalitat de l’esforç. Des de ben petits ens han inculcat que calia que ens
esforcéssim per aconseguir qualsevol cosa, sigui aprovar uns estudis, sigui
aconseguir un bon treball, sigui el que sigui.
Tant és així, que
quan aconseguim qualsevol cosa, amb facilitat i sense esforç, tenim la
impressió que no ens ho hem treballat prou, que hauríem d’haver fet alguna cosa
més, que potser no hem escollit el camí correcte.
Aquesta mentalitat
fa que sovint ens entossudim a intel·lectualitzar massa totes les nostres
decisions, cosa que ens fa caure en el perill de fer una elecció equivocada.
Amb això no vull dir
que haguem de fer les coses a la babalà, ni molt menys, però el que no podem
fer és malbaratar el nostre cabal de saviesa intern, ofegant-lo amb pensaments
ancorats en les rancúnies, culpabilitats o nostàlgies del passat, o bé en les pors
del futur.
Només podem accedir
al del nostre interior on hi tenim totes les respostes, quan estem en harmonia
amb l’Univers, i això només passa quan som capaços de viure plenament el
present.
Quan podem aturar el
nostre cabal de pensaments i tenim la ment en calma, gaudim de pau interior i,
en aquest estat, estem en contacte directe amb la nostra saviesa interna. Això
ens permet tenir consciència de la nostra intuïció que ens informa puntualment
de quina és la decisió que ens cal prendre.
Quan això passa,
totes les nostres decisions són fàcils i senzilles i podem prendre consciència
de què els esforços són inútils i innecessaris. Aquesta nova visió de la
realitat ens ofereix la possibilitat de gaudir plenament de la vida i de tot
allò que ens envolta. La facilitat a prendre decisions passa de ser un signe
negatiu o ser el fil conductor de la nostra realitat.
Cal que aprenguem a
alliberar-nos de la càrrega feixuga del passat i comencem a gaudir plenament
del present. I això ho aconseguirem incorporant a la nostra vida estones de
silenci i d’introspecció. Estones en les quals la nostra atenció es fixi només
en la nostra respiració. Estones en les quals puguem prendre consciència del
nostre cos, que és el nostre gran mestre ja que viu plenament el present.
Estones, en definitiva, que ens permetin reeducar la nostra ment, perquè no ens
emmascari la intuïció i siguem capaços de poder escoltar, amb confiança, la veu
interior que és posseïdora de la veritat.
Fem que la nostra
vida flueixi en harmonia amb l’Energia de l’Univers.
Regina Ferrando
18 de setembre de
2003