ARA SI

 

El 31 de juliol és el tret de sortida de vacances per a una gran majoria. Arriba l’època més esperada de l’any per a tots aquells que tenim la sort de tenir una feina estable i, per acabar-ho d’adobar, ens fa mereixedors d’un més de vacances pagades.

 

Cada any, quan arriba aquest moment val la pena prendre consciència del nostre privilegi. Hi ha molta gent que això de les vacances pagades no saben què és i ni tan sols gaudeixen d’un treball que els permeti viure d’una forma decent. Aquest fet ens hauria de convertir en éssers profundament agraïts.

 

En lloc d’això massa sovint restem descontents, tot i gaudir de vacances, si no podem viatjar al paradís de moda, aquell que ens anuncien als mitjans de comunicació com a ideal de vacances. El de Déu que tenim és insuficient per fer-nos feliços. En aquest cas, el nostre desagraïment és gairebé un insult per a totes aquelles persones que no tenen la nostra sort. Som incapaços de gaudir del nostre benestar, potser per massa quotidià i per la incapacitat de prendre consciència del nostre privilegi.

 

Per poder gaudir de tot allò que tenim, és imprescindible recuperar la nostra capacitat d’agrair i de fer balanç conscient de la sort que tenim, des del moment que nasquérem en un país desenvolupat.

 

Només així, les vacances, siguin on siguin, encara que restem en el nostre domicili habitual, es podran convertir en temps de gaudi, de descans, de merescuda recompensa al nostre esforç quotidià, que no és poc.

 

Un cop hem pres consciència de la nostra sort i ens sentim agraïts amb la vida, cal que aprofitem les vacances per fer feliços a aquells que ens envolten. Ja que gaudim de més temps que l’habitual, aprofitem-lo per estar amb i pels altres tot el temps possible. Que les vacances serveixin per unir-nos i gaudir de la família i dels amics.

 

No podem permetre que un major grau convivència enterboleixi les nostres relacions, ans el contrari, que serveixi per compartir amb joia aquests dies de festa i per estimar-nos més encara. Fem l’exercici constant d’acceptar l’altre tal com és, sense exigències ni manipulacions, sense retrets, amb la consciència plena de què la convivència és un regal que hem de cultivar dia a dia, si no volem que se’ns marceixi i esdevingui una rutina.

 

I, sobretot, quan tornem a la feina, no ens sentim decebuts perquè les vacances s’han acabat, sinó que agraïm també el fet de posseir un treball que ens permet viure amb dignitat. Bones vacances.

 

Regina Ferrando

31 de juliol de 2003