PASSI EL QUE PASSI, CONFIA SEMPRE

 

La nostra humanitat, carregada de pors, no sempre ens permet contemplar la realitat d’una manera objectiva. Les nostres mancances sovint ennuvolen els nostres sentits fent-nos projectar a l’exterior les nostres pors internes i els nostres dubtes.

 

Sense adonar-nos-en, podem caure en la temptació de sentir-nos sols i abandonats, creient que estem a la mercè només de nosaltres mateixos. Quan això passa és que hem perdut la consciència de pertànyer a un tot que ens nodreix i ens acompanya, del qual formem part.

 

Cadascun de nosaltres som un a part minúscula d’una realitat molt més gran que és la humanitat i aquesta forma part d’una altra realitat immensa que és l’univers. Tot allò que existeix està relacionat i harmonitzat, de tal manera que cada un dels nostres actes, cada un dels nostres moviments, cada un dels nostres pensaments, representen un estímul per a la resta de la creació.

 

Aquesta realitat immensa que ens transcendeix, i de la qual formem part, no és mesurable dels de la nostra consciència actual, que si alguna cosa la caracteritza és, precisament, el seu conjunt de limitacions. La nostra visió de nosaltres mateixos, de la vida i del món, està limitada pel nostre nivell de consciència i, per tant, se’ns fa difícil veure amb claredat l’abast de la nostra contribució a l’univers i, també, l’abast de tot allò que en rebem.

 

L’únic tret de la nostra personalitat que ens fa capaços, tot i les nostres limitacions, de transcendir-nos, és el nostre grau de confiança. Confiança, sobretot, en nosaltres mateixos i, com a  conseqüència d’això, confiança en el procés de la vida, en la seguretat que ens donarà sempre allò que ens és necessari per avançar pel camí de la saviesa.

 

Des d’aquesta perspectiva, podem fer una lectura positiva de totes i cadascuna de les situacions que ens toca viure, amb la consciència que sempre podem, si ens ho proposem, aprendre coses noves.

 

Totes les nostres vivències contenen en sí mateixes una píndola de saviesa. Si davant de qualsevol situació ens entossudim a tancar-nos en nosaltres mateixos i escollim el paper de víctima, perdrem l’ocasió d’aprendre la lliçó corresponent. Si en lloc d’això, observem la nostra vida des de la confiança bàsica de que tot té un sentit positiu, tot i que nosaltres, ara per ara, no el puguem entendre, la nostra vida esdevindrà una cursa fàcil i fluïda que ens menarà indefectiblement vers el coneixement i la consciència plena. No deixem que la nostra vida s’escoli en la negativitat i omplim-la de confiança, d’amor i d’agraïment. Només així caminarem segurs cap a la felicitat.

 

Regina Ferrando

Homeòpata, Psicoterapeuta i Professora de Creixement Personal, especialitzada en Tècniques de Respiració

www.reginaferrando.com

Per publicar el 24 de juliol de 2003