I ARA... PREPAREM LES VACANCES

 

L’activitat desenfrenada del curs, sotmet el nostre cos a un estrès inevitable. Som per naturalesa capaços de suportar els neguits més grans i les proves més difícils. Mentre restem immersos en un brogit eixordador i constant, tant dins com fora de nosaltres, sense cap mena d’espais d’inactivitat, seguim vivint (si d’això se’n pot dir viure) i la nostra persona s’esforça per adaptar-se a qualsevol situació.

 

Ara , després d’aquesta hiperactivitat, quan arriben les vacances i, per fi, ens aturem, i el nostre cos i la nostra ment es relaxen, és possible que el nostre cos ho aprofiti per desencadenar processos d’eliminació. Així, no és estrany que la primera setmana de vacances ens sentim tan abatuts que només desitgem jeure o dormir, i també pot passar que de cop i sense cap causa aparent se’ns desencadeni un refredat, migranyes o un desequilibri de budells. Situacions, aquestes, que ens deixen fora de combat per uns dies i ens fan perdre una part de les vacances.

 

Quan el cos ha sofert un llarg període de tensió, segueix funcionant com si ho fes per inèrcia, però com a conseqüència d’això la tensió es va fent cada vegada més greu. En el moment que ens relaxem, el nostre cos, que és molt savi, aprofita l’ocasió per alliberar-se de totes les tensions, i això ho fa molt sovint amb processos de malaltia lleu, que ens amoïnen i ens impossibiliten el gaudi en els primers dies d’aquest període tan esperant, que són les vacances.

 

Per evitar això, cal que prenguem consciència d’aquesta realitat nostra i que ens preparem per a les vacances, reduint la tensió d’una forma gradual dues o tres setmanes abans. D’aquesta manera el nostre cos no fa un canvi radical de l’activitat extrema al descans absolut, en un sol dia, i tenim més possibilitats d’enfocar les vacances amb un estat de salut que ens permeti poder gaudir-ne plenament.

 

També és bo, que la primera setmana de vacances la dediquem a descansar i a donar-nos la possibilitat de refer-nos i de recarregar piles, abans de llençar-nos a una activitat també desenfrenada, com és la de visitar llocs desconeguts i fer les mil coses que el treball del curs no ens ha permès fer.

 

Tenim un cos per a tota la vida i, si en tenim bona cura, n’aconseguirem les millors prestacions. Si, en canvi, el sotmetem a situacions extremes, un bon dia pot petar i això ens impossibilitarà poder gaudir-ne.

 

Mesurem les nostres forces i tinguem cura d’aquest vehicle tan meravellós que ens regalen en néixer. Només essent conscients de les nostres possibilitats, que són moltes, serem capaços de tractar el nostre cos amb la delicadesa necessària com per mantenir-lo en perfectes condicions durant tota la vida. No oblidem que en nostre cos és l’eina que ens permet gaudir, tractem-lo i la recompensa serà que ens acompanyarà sempre allà on nosaltres desitgem.

 

Regina Ferrando

17 de juliol de 2003