I ARA... PREPAREM LES VACANCES
L’activitat desenfrenada del curs, sotmet
el nostre cos a un estrès
inevitable. Som per naturalesa capaços de suportar els neguits més
grans i les proves més difícils. Mentre
restem immersos en un brogit eixordador i constant, tant dins com fora
de nosaltres, sense cap mena d’espais d’inactivitat,
seguim vivint (si d’això se’n pot
dir viure) i la nostra persona s’esforça per adaptar-se a qualsevol situació.
Ara bé, després d’aquesta hiperactivitat, quan arriben les vacances i, per fi, ens
aturem, i el nostre cos i
la nostra ment es relaxen, és possible
que el nostre cos ho aprofiti per desencadenar processos d’eliminació. Així, no és estrany
que la primera setmana de vacances
ens sentim tan abatuts que només desitgem jeure o dormir, i també pot passar que de cop i sense cap causa aparent se’ns desencadeni
un refredat, migranyes o un
desequilibri de budells. Situacions, aquestes, que ens deixen fora
de combat per uns dies i ens
fan perdre una part de les vacances.
Quan el cos ha sofert un llarg
període de tensió, segueix funcionant com si ho fes
per inèrcia, però com a conseqüència
d’això la tensió es va fent cada vegada més greu. En el moment que ens relaxem, el nostre cos, que és molt savi,
aprofita l’ocasió per alliberar-se de totes les tensions, i això ho fa molt sovint
amb processos de malaltia lleu, que ens amoïnen i ens
impossibiliten el gaudi en els primers dies
d’aquest període tan esperant, que són les vacances.
Per evitar això, cal que prenguem
consciència d’aquesta realitat nostra i que ens preparem per a les vacances,
reduint la tensió d’una forma gradual dues o tres setmanes abans. D’aquesta
manera el nostre cos no fa un canvi radical de l’activitat extrema al descans
absolut, en un sol dia, i tenim més possibilitats d’enfocar les vacances amb un
estat de salut que ens permeti poder gaudir-ne plenament.
També és bo, que la
primera setmana de vacances
la dediquem a descansar i a donar-nos la possibilitat de refer-nos i de recarregar piles, abans de llençar-nos a una activitat també
desenfrenada, com és la de
visitar llocs desconeguts i
fer les mil coses que el treball del curs no ens ha permès fer.
Tenim un cos per a tota la vida i, si en tenim bona cura, n’aconseguirem
les millors prestacions.
Si, en canvi, el sotmetem a
situacions extremes, un bon
dia pot petar i això ens impossibilitarà
poder gaudir-ne.
Mesurem les nostres forces i tinguem cura d’aquest vehicle tan meravellós que ens regalen en néixer. Només essent conscients
de les nostres possibilitats,
que són moltes, serem capaços de tractar el nostre cos amb la delicadesa necessària com per mantenir-lo
en perfectes condicions durant tota la vida. No oblidem
que en nostre cos és l’eina que ens permet gaudir, tractem-lo bé i la recompensa serà que ens acompanyarà
sempre allà on nosaltres desitgem.
Regina Ferrando
17 de juliol de 2003