LA FESTA MAJOR

La calor de l’estiu ens fa trencar amb aquell punt de monotonia del curs i ens fa pensar en les vacances com a fita més desitjada. Amb la calor arriben, també, totes les festes.

Les Festes Majors són l’esclat unànime de joia de tot el poble que, d’una forma definitiva, decideix sortir al carrer per gaudir de tots i cadascun dels actes que a totes les viles es preparen amb il·lusió, quan retorna la festa del seu Sant Patró.

Són dies de gresca i xerinola, d’anar a dormir tard, de llevar-se aviat i, per a alguns, de no tocar el llit. És el signe de la nostra obertura cap a l’exterior, després de la letargia de l’hivern que ens engorroneix i ens tanca dins del cau.

Deixem que el nostre cos i el nostre esperit floreixin durant la festa. Recarreguem-nos d’energia, gaudim del sol, de la música, del ball, de l’aigua, de la gresca, de les trobades amb els amics i de les trobades amb els enemics. La Festa ens convida a sentir-nos units com a membres d’una comunitat específica, amb un patró propi i amb un desig de gaudi compartit.

Cal aprofitar bé la festa, perquè la joia fa fugir els mals esperits. Mentre estem contents, mentre somriem, no podem tenir pensaments negatius i, això, converteix les festes en una bona teràpia col·lectiva.

Aprofitem, doncs, la festa per sortir de dins nostre i mostrar-nos als altres tal com som, sense neguits ni pudors i amb el ferm desig de passar-ho bé. A totes les festes majors s’organitzen actes per a tots els gustos, per a fer feliços els més petits i els més grans, els més revolucionaris i els més clàssics i, per sobre de tot, l’ambient de festa fa defugir les aspreses i els mals entesos. Deslliurem-nos de tot allò que ens separa i fem nostre tot allò que ens uneix com a poble.

Quan la convivència es fa feixuga, les celebracions són el millor bàlsam. És bo, doncs, que als pobles i ciutats, la festa serveixi per fer sentir membres d’un mateix col·lectiu a tots aquells que la política ha separat. Les guerres civils mai no han tingut sentit i les dialèctiques produïdes per la política, ara per ara, tampoc serveixen per facilitar la convivència.

La festa és, doncs, el darrer recurs per deixar-nos d’històries i mirar-nos sense rancúnies, sense cinismes, sense judicis ni traïcions. Els que desitgem la pau al món, que som molts, hem de treballar també per la nostra pau interior, per la pau a la nostra família i per la pau a la nostra col·lectivitat.

Les crisis només generen crisis, però la joia genera unió, felicitat, amor, satisfacció i sentit de pertinença a un col·lectiu. Aprofitem, doncs, la Festa Major.

Regina Ferrando

10 de juliol de 2003