HARMONITZEM-NOS

Tot en la natura té vida, una vida que emana, es confon i s’harmonitza amb la resta d’energies vitals. Cada una de les plantes, cada una de les pedres i, per descomptat, cada un dels éssers que anomenem vius tenen una manifestació energètica, única i singular, que els transcendeix.

Els éssers vius estem dissenyats per viure en harmonia amb la natura. Les zones habitades plenes d’asfalt i amb escassetat de vegetació, possiblement, no eren presents en el projecte original de l’univers. Són invencions de l’home, que amb poca traça i en nom d’una falsa civilització, ha anat anorreant la natura i posant-s’hi d’esquena.

No és d’estranyar que les persones que vivim en ambients molt urbanitzats, tot i gaudir de totes les comoditats del món, siguem éssers febles, propensos al desànim, a les depressions i a la malaltia, perquè estem allunyats de la nostra font natural de vida que és el contacte amb la natura.

Quan prenem consciència d’aquest fet, cal que fem el possible per reconduir la nostra situació d’inferioritat. Cal que recuperem la nostra relació amb la respiració, font de vida primordial, i que cerquem espais lliures de contaminació per fer respiracions profundes, sempre que sigui possible i com més sovint millor.

També cal que cerquem el contacte amb la terra, cosa que aconseguirem descalçant-nos per la muntanya, caminant per la gespa o bé passejant a trenc d’onades. Hem de fer un pla de supervivència, que ens permeti refer-nos del nostre aïllament urbà. No deixem escapar cap ocasió de fondre’ns amb la natura per recuperar la nostra vitalitat. El contacte amb els arbres, amb les pedres, amb totes les plantes ens harmonitza i ens retorna al nostre estat original.

Quan estem harmonitzats floreixen, com per art d’encanteri la nostra confiança bàsica, la nostra capacitat de gaudi, les nostres emocions, la nostra capacitat d’estimar, la nostra creativitat i la nostra intuïció i, així, transcendim totes les nostres limitacions com a éssers humans i en fonem amb l’energia universal.

Ara, que el bon temps ens ho permet. Sortim de la nostra closca i fonguem-nos amb tota l’energia que ens envolta. Tanquem el televisor i sortim a l’espai obert. Retrobem-nos amb els altres éssers humans i estimem-los. L’amor és l’energia més poderosa que té l’efecte boumerang: surt de nosaltres, es fon amb l’entorn i ens retorna multiplicat.

No ho deixem per a demà i posem-nos en contacte amb totes les fonts de vida al nostre abast. Estimem i respectem la natura, com a font indiscutible de vida i així aconseguires estimar-nos i respectar-nos com ens mereixem.

Regina Ferrando

3 de juliol de 2003