CAMINAR PER LA CORDA FLUIXA

Ben mirat, en aquesta vida hi ha ben poques coses que tinguem assegurades. Més ben dit, només n’hi ha una que sigui segura: que un dia deixarem aquest món. I encara aquesta és incerta, en el sentit que no sabem ni com, ni quan. Aquesta veritat no és massa present en el nostre pensament, llevant en el d’aquelles persones que, per edat, s’acosten a aquest esdeveniment. La resta vivim inconscientment en una sensació d’immortalitat malentesa que només trontolla quan tenim a la vora el traspàs d’alguna persona coneguda.

Passem la vida buscant la seguretat en coses passatgeres que ens allunyen de la nostra veritable comesa que és viure feliços fent feliços els altres.

Per poder créixer cal deixar-se anar en els braços de la vida i deixar-se embolcallar per la incertesa, assaborint cada moment com si fos el darrer, com a únic mitjà per esdevenir persones amb tot el sentit de la paraula. Hem d’aprendre a caminar per la corda fluixa sense que això ens neguitegi, en la confiança que mai ens ha de mancar res i que la vida ens donarà a cada moment allò que ens cal per avançar en la nostra evolució personal.

Cada una de les situacions que vivim, signifiquen un ensenyament i, sovint, aprenem més coses de les situacions inesperades que no d’aquelles que veiem venir.

L’habilitat de viure el moment present acceptant la realitat tal com és, sense voler-la manipular, fa que la nostra vida llisqui suaument pel camí correcte . El nostre nivell de consciència no ens permet saber què és el millor per a nosaltres, però sí que sabem que el procés de la vida té un sentit únic per a cada persona i que n’hem d’extreure el màxim coneixement.

Les circumstàncies de la nostra vida: la família, la parella, els fills, la feina, els béns materials, no tenen la més mínima importància, són només mitjans per trobar-nos amb d’altres i poder exercir la nostra comesa primordial. Si creiem que totes aquestes coses són fites en lloc de mitjans, la nostra vida esdevindrà buida i sense sentit.

No deixem que res ni ningú ens neguitegi, ni ens faci perdre de vista el nostre objectiu. Cada esdeveniment, per poc que ens agradi, va acompanyat de grans veritats que ens ajuden a enfocar la nostra evolució. Les pors i els neguits només serveixen per frenar el nostre creixement i impedir-nos poder gaudir plenament del present.

Tots som éssers meravellosos amb una immensa capacitat d’estimar i aquesta és l’única cosa que ens du a la felicitat.

Regina Ferrando

26 de juny de 2003