L’AU FÈNIX

Hi ha molts moment a la vida que tenim la impressió que el món s’enfonsa, que tot està perdut i que no ens en sortirem. Són moments de crisi profunda que fan trontollar els nostres fonaments.

Una vegada els hem superat, si mirem enrere i som sincers amb nosaltres mateixos, veurem que ens han fet un gran servei. Que sovint ens han servit per posar les coses al seu lloc i redissenyar la nostra escala de valors, donant més importància a les coses que en tenen i deixant de banda les banalitats que ens fan perdre el temps. Les crisis són, doncs, els elements distorsionadors que ens fan reaccionar i ens esperonen redreçant-nos cap el camí encertat.

Si som capaços, com l’au fènix, de renéixer de les cendres, haurem fet un enorme salt en la nostra evolució espiritual. Si en lloc d’això, adoptem el paper de víctima i congelem la nostra vida mirant-nos el melic no haurem après la lliçó que tocava.

La setmana passada dèiem que tot té sentit i un sentit positiu, si som capaços d’observar amb atenció i confiança. Les crisis són, doncs, la circumstància que ens ajuda a créixer, impedint-nos restar instal·lats en rutines fàcils i en falses seguretats.

Hem d’estar disposats a sortir-nos-en de qualsevol entrebanc, per dur que sigui. Som capaços de superar les proves més difícils i, en fer-ho, adquirim l’experiència indispensable per continuar el camí amb una consciència renovada i amplificada.

L’au fènix és el símbol del nostre creixement personal. Cada etapa difícil ens fa renéixer de les cendres i convertir-nos en éssers diferents, més rics i complets.

I aquesta mentalitat, de mica en mica, ens fa defugir dels aferraments d’aquesta vida. Ens deslliura de totes aquelles coses que ens donen seguretat, però que, alhora, ens empresonen i no ens deixen avançar per camí del coneixement.

No tinguem por dels entrebancs, ans el contrari, plantem-los-hi cara i extraiem-ne tot el suc del coneixement. No ens acovardim davant de res ni de ningú. No defallim ni ens desmoralitzem. Dins de cada un de nosaltres hi ha una au fènix capaç de renéixer de les cendres.

Prenguem-nos la vida com el que és: un camí de creixement. No com una cursa d’obstacles insalvables que només hi són per fer-nos infeliços, sinó com una cursa de relleus, en la que cada relleu ens transporta a un nou estat, millor que l’anterior.

No ens aferrem a res ni a ningú i aprenguem cada dia la nova lliçó, sempre des de la confiança que en sortirem enfortits. Només així farem la feina que ens pertoca i caminarem decidits cap a la felicitat.

Regina Ferrando

19 de juny de 2003