TOT TÉ SENTIT

 

En el decurs de la nostra vida ens trobem amb moltes ocasions per a les quals no  trobem cap sentit. Els moments dolorosos, sobretot, que ens aclaparen i ens fan trontollar, massa sovint els prenem com una mena de càstig que fan que ens mirem com a víctimes d’un atzar capriciós i juganer, que es dedica a fer-nos la vida impossible.

 

A mesura que creixem en consciència, però, i si intentem ser objectius en l’anàlisi de la nostra vida passada, ens adonarem que tot allò que ens ha passat ha anat construint la nostra realitat actual. També ens adonarem que els moments dolorosos han estat més didàctics que els planers, és a dir, aprenem molt més dels moments difícils que d’aquells que por còmodes, fàcils i agradables, acaben passant per desapercebuts.

 

Tot en la vida té un sentit profund. Tot té un perquè i tot té una finalitat. El que ens passa sovint és que no sabem trobar ni el sentit, ni el perquè, ni la finalitat. Això és degut a que la nostra consciència actual encara no està preparada per entendre-ho tot, i aquest fet massa sovint ens fa caure en la incomprensió, en el victimisme i en la depressió.

 

Quan tot això passa, vol dir que tenim una assignatura pendent, aquesta assignatura és la confiança. Confiança en el procés de la vida, que ens confereix el convenciment que la vida ens donarà sempre allò que necessitem, malgrat que en molts moments no sigui allò que nosaltres esperem.

 

Hi ha moltes coses que s’escapen de la nostra percepció. Nosaltres no tenim de forma conscient el 100% de dades que hi ha a la nostra ment, degut a que el cervell humà, avui per avui, fa servir encara no un 10% del seu potencial. Això ens converteix en éssers vulnerables i abocats a una mena d’atzar que ens neguiteja.

 

Si fem un cop d’ull al nostre passat, però, ens adonarem que totes les coses que han esdevingut, bones i dolentes, han conformat la nostra realitat actual. Que hem après coses de totes les nostres vivències i sobretot de les negatives.

 

Hem de saber enfrontar el nostre present amb moltes ganes d’esbrinar el perquè de casa cosa, però amb la certesa que tot allò que ens passi és positiu per al nostre creixement personal.

 

Hem de tenir confiança en el procés de la vida i deixar que ens ofereixi els seus fruits sense posar-li condicions. La manca de confiança ens empeny a manipular els esdeveniments per tal de controlar-ne els resultats. I aquesta manipulació, massa sovint, ens impedeix viure l’experiència que la vida ens ofereix i, naturalment, això pot fer que deixem d’aprendre la lliçó.

 

Regina Ferrando

12 de juny de 2003