TOT TÉ SENTIT
En el decurs de la
nostra vida ens trobem amb moltes ocasions per a les quals no trobem cap sentit. Els moments dolorosos,
sobretot, que ens aclaparen i ens fan trontollar, massa sovint els prenem com
una mena de càstig que fan que ens mirem com a víctimes d’un atzar capriciós i
juganer, que es dedica a fer-nos la vida impossible.
A mesura que creixem
en consciència, però, i si intentem ser objectius en l’anàlisi de la nostra
vida passada, ens adonarem que tot allò que ens ha passat ha anat construint la
nostra realitat actual. També ens adonarem que els moments dolorosos han estat
més didàctics que els planers, és a dir, aprenem molt més dels moments difícils
que d’aquells que por còmodes, fàcils i agradables, acaben passant per
desapercebuts.
Tot en la vida té un
sentit profund. Tot té un perquè i tot té una finalitat. El que ens passa
sovint és que no sabem trobar ni el sentit, ni el perquè, ni la finalitat. Això
és degut a que la nostra consciència actual encara no està preparada per entendre-ho
tot, i aquest fet massa sovint ens fa caure en la incomprensió, en el
victimisme i en la depressió.
Quan tot això passa,
vol dir que tenim una assignatura pendent, aquesta assignatura és la confiança.
Confiança en el procés de la vida, que ens confereix el convenciment que la
vida ens donarà sempre allò que necessitem, malgrat que en molts moments no
sigui allò que nosaltres esperem.
Hi ha moltes coses
que s’escapen de la nostra percepció. Nosaltres no tenim de forma conscient el
100% de dades que hi ha a la nostra ment, degut a que el cervell humà, avui per
avui, fa servir encara no un 10% del seu potencial. Això ens converteix en
éssers vulnerables i abocats a una mena d’atzar que ens neguiteja.
Si fem un cop d’ull
al nostre passat, però, ens adonarem que totes les coses que han esdevingut,
bones i dolentes, han conformat la nostra realitat actual. Que hem après coses
de totes les nostres vivències i sobretot de les negatives.
Hem de saber
enfrontar el nostre present amb moltes ganes d’esbrinar el perquè de casa cosa,
però amb la certesa que tot allò que ens passi és positiu per al nostre
creixement personal.
Hem de tenir
confiança en el procés de la vida i deixar que ens ofereixi els seus fruits
sense posar-li condicions. La manca de confiança ens empeny a manipular els
esdeveniments per tal de controlar-ne els resultats. I aquesta manipulació,
massa sovint, ens impedeix viure l’experiència que la vida ens ofereix i,
naturalment, això pot fer que deixem d’aprendre la lliçó.
Regina Ferrando
12 de juny de 2003