TEMPS DE SEGA

 

El juny és temps de sega. És per tant un bon moment per deixar sortir de nosaltres tot allò que tenim de bo, que sovint és molt i molt més del que ens pensem i, alhora, fer-nos el ferm propòsit d’elaborar un bon pla per treure’ns de sobre tots aquells costums heretats i perversos, que ens impedeixen desenvolupar-nos com a persones.

 

És hora de segar les emocions que ens lliguen al passat i ens impedeixen viure un present sense pors. És hora d’obrir la porta per deixar sortir l’amor que roman pacient en el nostre santuari interior, desitjós d’expressar-se en el nostre present.

 

I el juny, com qualsevol altre mes de l’any, és un bon moment per fer-se bons propòsits i projectar la resta de la nostra vida lliure d’aferraments. L’ésser humà està fet per créixer lliure. Lliure per conviure en llibertat amb tots aquells que l’envolten. Lliure per estimar apassionadament.

 

La nostra principal comesa és ser feliços i això només ho aconseguirem quan puguem expressar la nostra essència veritable i originària que és l’amor. L’amor ens confereix la capacitat de ser lliures, perquè trenca amb tots els aferraments del passat i amb totes les pors del futur.

 

Mentre la nostra principal comesa sigui l’amor, no ens hem de preocupar de res més. Quan vivim dedicats a estimar, tots els camins es fan planers i res no emmascara la nostra percepció.

 

Per això, és bo que no esperem més per sortir de la nostra presó interior, d’aquell mirar-se continuadament el melic, per lamentar-se de tota la nostra dissort. I ara, és un bon moment, com cada un dels moments de la nostra vida.

 

No importa allò que la nostra vida hagi estat fins ara. No tenen cap importància les decisions, errades o no, que haguem adoptat en el passat. El present és el temps d’or per canviar el rumb de la nostra vida, dels nostres pensaments, de la nostra percepció del món.

 

Dediquem la resta de la nostra vida a treballar amb amor, per fer la vida feliç a tots aquells que ens envolten i, de cop, el nostre present s’omplirà de felicitat., perquè recordeu que el nostre benestar només depèn del benestar que aconseguim per als altres.

 

I per tenir tot això, no cal canviar de feina, ni de parella, ni res de l’entorn. N’hi ha prou amb un canvi interior, que consisteix a deixar lliure el camí que va de l’exterior a la nostra veritable essència i deixar brollar la nostra doll d’amor, amarant tots els racons del planeta.

 

Regina Ferrando

5 de juny de 2003