LA PRESÈNCIA ACTIVA

 

Més d’una vegada, des d’aquest espai, hem parlat de la importància de saber viure plenament el present. Ja que el present és l’únic instant que existeix i, per tant, és l’únic moment de poder. En aquest aquí i ara, viscut amb plenitud, rau el desllorigador de la nostra vida i l’única eina per assaborir l’autèntica felicitat.

 

La presencia activa seria, doncs, la capacitat de saber viure plenament el present, després de desconnectar-se de la ment que ens lliga al passat i de les emocions del cos que ens lliguen al futur.

 

Quan la nostra vida és superficial, és a dir, quan vivim governats pels nostres pensaments, vivim aferrats a les culpabilitats, als ressentiments, a les nostàlgies. I aquesta vivència ens fa percebre un futur ple de pors, incerteses i inseguretats. Així passat i futur s’uneixen per emmascarar el nostre present i ens impedeixen veure i viure justament allò que ens és essencial per créixer en saviesa i por poder gaudir de totes les coses bones de la nostra vida: el present.

 

Així, doncs, l’aprenentatge de la presència activa esdevé un dels nostres reptes primordials, si aspirem a ser immensament feliços, gaudint d’una autèntica pau interior.

 

Per aprendre l’escolta activa cal fer a la nostra vida espais de silenci. Cal cercar un indret adient que pot ser en una habitació silenciosa, però també al mig de la natura, sigui a la platja, que nosaltres tenim tan a prop, o bé a la muntanya. Sempre, això si, en un lloc on ens sentim còmodes. Assegurem-nos que no tindrem interrupcions ni de telèfons, ni de timbres.

 

Aconseguit l’indret escaient, hem de trobar un seient còmode que ens permeti tenir l’esquena recte i relaxada i que els dos peus ens quedin ben recolzats a terra.

 

Quan tinguem l’entorn adequat, és el moment de seure, tancar els ulls i posar l’atenció en el ritme de la nostra respiració. Observarem com s’inflen i es desinflen els nostres pulmons amb cada entrada i sortida d’aire. D’aquesta manera aconseguirem que, poc a poc, el nostre cos es vagi relaxant i la nostra ment es vagi desconnectant del nostre present.

 

Ara, és el moment de posar l’atenció en el nostre cos. Observem amb atenció com estan els nostres peus, les cames, els genolls, les cuixes, la panxa, les natges, el pit, l’esquena, els braços, les mans, el coll i el cap. D’aquesta manera, aconseguirem que la nostra ment, poc a poc, doni pas a una presència activa, que ens permetrà sentir una vivència íntima de pau interior. Procureu assaborir aquesta pau una bona estona i incorporeu-la a la vostra vida de cada dia. Si això ho fem sovint, de mica en mica, anirem adquirint l’habilitat de ser immensament feliços.

 

Regina Ferrando

22 de maig de 2003