L’OBJECTIU PRIMORDIAL

 

L’objectiu del creixement personal és conèixer-nos a fons, per poder saber quines són les coses de nosaltres mateixos que hem de canviar, per poder aconseguir la fita que anhelem: la felicitat.

 

Aquesta recerca en el nostre interior, és interrompuda amb massa freqüència per ingerències del món extern. L’activitat desenfrenada que la nostra societat ens exigeix, no és la millor companya a l’hora de tenir un coneixement intern adequat, perquè ens distreu i ocupa tot el nostre temps.

 

És per això, que, si realment volem ser feliços, hem de fer el possible per incorporar a la nostra vida moments de silenci i de soledat, que ens permetin retornar a la recerca de la nostra pau interior, que dorm amagada en algun racó del nostre ésser, esperant que anem a despertar-la.

 

Dins nostre tenim tot el coneixement, totes les respostes a la infinitat de preguntes que ens podem arribar a fer. Però aquest cabal de saviesa, només podem abastar-lo, quan som capaços de concentrar-nos en la nostra pau interior.

 

Mentrestant, podem fer veure que estem contents, que som feliços, que no ens manca res, però en el fons del nostre cor sabem que ens manca el més important: aquella flama interna que et dóna la seguretat necessària per encarar qualsevol circumstància amb la plena convicció que allò que la vida et dóna és, precisament, allò que necessites per avançar en el teu camí de creixement.

 

Els pensaments i les emocions són elements que desestabilitzen la nostra pau interior, perquè ens distreuen de la nostra comesa. Així, doncs, en la gestió acurada d’aquests elements i no, alerta, en la seva repressió, trobarem els mitjans per diluir-los i esdevenir, de mica en mica, persones lliures i capaces de viure en pau.

 

Quan això passi, tota la nostra persona expressarà aquesta pau interior en totes les seves manifestacions. La pau emanarà del nostre gest, de la nostra paraula, dels nostres pensaments, de les nostres emocions, en definitiva, de la nostra vida.

 

I en aquest precís moment, serem capaços de viure plenament el present i, com a conseqüència d’això, mostrar la nostra veritable essència que és l’amor.

 

Podrem estimar incondicionalment, sense esperar res a canvi, d’una forma lliure i gratuïta, i esdevindrem el millor regal per a nosaltres mateixos i per a aquells que ens envolten.

 

I aquesta és la veritable fita de la nostra existència. Aquesta és la tasca que hem vingut a fer. Que res ni ningú no ens distreguin de la nostra comesa.

 

Regina Ferrando

15 de maig de 2003