LA PAU INTERIOR

 

La pau interior és el bé més valuós que pot posseir l’ésser humà, ja que sense ella restem impossibilitats per gaudir de cap altre bé. Podríem dir, doncs, sense por d’equivocar-nos, que la consecució de la pau interior hauria de ser el nostre objectiu prioritari.

 

El nostre ritme de vida actual i en nostre nivell d’ansietat i d’estrès fan imprescindible que la persona humana es replantegi un camí de recerca de la pau interior, allò que anomenem camí de creixement. Sense això, el desequilibri i la histèria quotidians es multipliquen, dia a dia, i amenacen amb transformar-se en una mena d’epidèmia que, en expandir-se, podria tenir efectes devastadors, similars als d’una nova guerra mundial. Recordeu, sense anar més lluny, la guerra de l’Iraq, i de quina manera s’entrelluquen posteriors conflictes bèl·lics promoguts per persones desposseïdes per complet de pau interior.

 

Amb la finalitat de preservar-nos com a individus i com a espècie cal que prenguem consciència dels riscos que implica la pèrdua de la pau interior i esforçar-nos per conservar a tota costa aquest bé tan preuat. Però, com podem saber si realment gaudim de pau interior? No és possible que visquem enganyant els altres i a nosaltres mateixos, fingint un estat d’equilibri interior que no posseïm? Amb el desig d’aclarir dubtes, heus ací 10 característiques inequívoques presents en totes aquelles persones que gaudeixen d’autèntica pau interior:

 

1. Els seus pensaments i actes són espontanis i no obeeixen a pors heretades d’experiències anteriors.

 

2. No acostumen a recriminar res a aquells que els envolten ni a si mateixos.

 

3. No entenen el món com un focus de conflicte, sinó com un escenari de l’acció humana.


4. Davant d’un problema, no reaccionen preocupant-se; cerquen solucions.


5. Posseeixen una enorme capacitat de gaudir de cada instant.


6. Agraeixen sempre a qui els brinda ajuda.


7. Tenen la certesa de viure en plena connexió amb aquells que els envolten i amb la natura.


8. Somriuen amb freqüència, expressant la joia i la seguretat que els proporciona la seva postura davant la vida.


9. Opten per deixar que les coses simplement passin, en lloc de forçar la realitat.

 

10. Romanen oberts a l’efecte que emana del seu entorn i senten una imperiosa necessitat d’allargar la ma a aquells que els envolten.

 

Regina Ferrando

8 de maig de 2003