NO ENS TORNEM A ADORMIR!

 

La guerra d’Iraq ja no ocupa la portada dels diaris, ni les primeres noticies dels informatius de la televisió. S’han acabat les cassolades i les persones, pel carrer, ja no tenim aquest tema de conversa. Una vegada més es fa palès un fenomen habitual a la nostra societat: allò que no surt als diaris ni als informatius, no existeix.

 

Aquest fenomen és el que ens ha permès que restem anestesiats durant molt de temps, sense tenir consciència no només dels veritables interessos dels Estats Units, d’Anglaterra i d’Espanya a l’Iraq, sinó de totes les guerres, reals i cruentes que hi ha escampades pel món.

 

Ara, però, una nova consciència ha despertat en la nostra societat. Milers i milers de persones ens hem manifestat en contra de la guerra de l’Iraq, per denunciar la injustícia que s’ha comès i per expressar el nostre rebuig vers qualsevol acció que tingui com a conseqüència la sega de vides humanes.

 

Després d’això, no podem tornar a caure en la inèrcia de viure d’esquena al món, sense adonar-nos de totes les injustícies que encara existeixen. Hem de ser sempre conscients que els mitjans de difusió ens donen una informació parcial, quan no distorsionada, de tot allò que passa al món. I nosaltres hem d’anar més enllà de la informació que se’ns facilita, hem de voler saber exactament la veritat i hem de denunciar amb força qualsevol situació que faci que éssers humans perdin la vida, sigui a causa de les armes, de la fam o de les malalties.

 

En el nostre món no existeixen les distàncies i tenim la possibilitat de restar informats, i ben informats, malgrat allò que ens diguin els diaris o la televisió. Avui Internet ens permet rebre tota aquella informació que els mitjans oficials ens escatimen i, cada vegada més, tindrem a l’abast tota la informació que ens calgui.

 

Hem de voler conservar l’esperit amatent que la guerra de l’Iraq ha despertat en la nostra societat. No podem permetre cap més injustícia, sense la corresponent denúncia. No podem permetre cap més assassinat, sense que la nostra veu s’hi alci en contra.

 

Tots aquells que tenim la sort de pertànyer al món privilegiat, tots aquells que tenim de tot i força, hem de rebutjar que hi hagi més morts, perquè uns quants puguem conservar el nostre nivell de vida.

 

Al món hi ha prou riquesa per a tothom. Només cal que uns quants, molt pocs, que acaparen el percentatge més elevat de béns, estiguin disposats a repartir els seus excedents amb aquells que no tenen res. I això serà possible si tots aquells que tenim consciència del problema, no parem de denunciar-lo fins que deixi d’existir.  Estimar vol dir oposar-se, denunciar i rebutjar qualsevol forma d’injustícia.

 

Regina Ferrando

1 de maig de 2003