NO EN NOM NOSTRE

 

En els darrers dies, molts hem viscut sentiments de ràbia i impotència, a causa de la guerra a l’Iraq. Molts hem sentit com per molt que ens manifestéssim, per molt que cridéssim, per molt que desitgéssim un món amb eines diferents per resoldre conflictes, uns quants governants actuaven des de la sordesa mental més brutal i ens involucraven en un conflicte bèl·lic no desitjat, en un genocidi brutal indigne del segle XXI.

 

Hem vist com malgrat el 91% de persones contràries a aquesta guerra, a l’Iraq milers d’éssers humans morien sota una màquina bèl·lica imparable.

 

Hem pogut contemplar la imatge sòrdida d’un grup de diputats al parlament espanyol, celebrant contents haver guanyat una votació en contra de la pau.

 

Tot plegat, és una situació absurda i inadmissible que ens toca viure, quan després d’una quants anys de democràcia, alguns havíem arribat a pensar que això que ens passa, en ple segle XXI, ja no era possible.

 

Tot això ens fa desvetllar la consciència i ens ensenya que no podem aturar-nos en el nostre creixement personal. Només en la mesura que el nostre nivell de consciència es vagi elevant, podrem contribuir a l’elevació del nivell de consciència col·lectiu.

 

Com més persones a favor de la cultura de la pau, del respecte per la vida humana, d’una visió amorosa del món, més impossible farem que històries com les de l’Iraq es repeteixin.

 

Ara, no hem pogut aturar el desastre, però no per això hem de defallir, ans el contrari, ens hem de mantenir en estat d’alerta constant, perquè mai més no torni a passar.

 

Hem de saber fer entendre als nostres polítics que no estem disposats a permetre que en el nostre nom es cometin més assassinats. I per això, comptem amb una eina molt important i democràtica, que és l’eina dels vots. No podem donar el nostre vot a cap ideologia que contempli la possibilitat de segar vides humanes, encara que sigui en nom de la pau mundial.

 

Hem d’exigir als nostres governants la utilització exclusiva de vies de diàleg i de pressió incruenta, per aconseguir un món just. I, sobretot, hem de continuar fent sentir la nostra veu, hem de continuar manifestant-nos pacíficament, hem de continuar pressionant amb accions de no consum (les apagades de llum per exemple), hem de continuar fent sonar les nostres cassoles fins que a l’Iraq emmudeixin els canons.

 

Regina Ferrando

10 d’abril de 2003