ELS NIVELLS DE CONSCIÈNCIA

 

La humanitat, com tot en aquesta vida, està en un constant procés d’evolució. La ment naturalment no s’escapa d’aquest canvi constant i el grau de consciència tampoc.

 

L’evolució de la consciència, però, no és uniforme, sinó que és una evolució personal. Cada persona adquireix un nivell de consciència diferent, que depèn de l’educació, del sistema de creences, de la moral, etc. Així, doncs, en la humanitat hi conviuen diferents nivells de consciència.

 

Això explica que en ple segle XXI, mentre cada vegada hi ha més cultura per la pau, mentre la massa crítica va elevant el seu nivell de consciència, encara hi hagi persones, amb un nivell de consciència tant primari, que són incapaces de resoldre els conflictes per una altra via que no sigui la de la força.

 

El conflicte més greu es dóna, quan alguna d’aquestes persones accedeix a llocs de poder, doncs per molt que els arribin missatges de pau, el seu nivell de consciència no hi veu més enllà de la guerra. No entenen cap altre raonament que no sigui la força bruta a qualsevol preu.

 

Haurem, doncs, de tenir molta cura, d’ara en endavant, a l’hora d’escollir els nostres governants. No podem caure en l’error de posar al capdavant de la societat persones mancades de la visió profunda que demana el tercer mil·lenni. Ni tampoc podem abstenir-nos de participar pensant que no hi ha res a fer.

 

Cal que exigim als nostres polítics que aprenguin a conviure amb la cultura del respecte, sobretot per la vida humana. Però no tant sols això, sinó que canviïn el diàleg polític i passin de les acusacions a la cooperació, dels judicis a la comprensió, de l’enfrontament a la visió amorosa de l’altre.

 

El tercer mil·lenni exigeix un salt qualitatiu en la consciència de la humanitat. No podem permetre l’existència en llocs de poder de persones quin nivell de consciència ha restat ancorat en la prehistòria.

 

L’evolució del nivell de consciència col·lectiu, depèn del nivell de consciència assolit per cadascú de nosaltres. Deixem, doncs, de donar la culpa als altres de la nostra dissort i comencem a treballar en el nostre interior per progressar en la nostra evolució personal, contribuint, així, en l’elevació de la consciència de la humanitat.

 

I, sobretot, no defallim quan encara es donen situacions indesitjades com la guerra que s’està produint a l’Irak. Justament aquestes situacions ens han d’esperonar a seguir en el nostre camí personal de creixement, amb la seguretat que cada passa nostra representa un avenç per la humanitat. Recordeu, també depèn de nosaltres.

 

Regina Ferrando

3 d’abril de 2003