A LA PORTA DE LA PRIMAVERA

 

Els processos de la natura ens fan prendre consciència del camí interminable de la vida. Les estacions se succeeixen religiosament indicant-nos que la vida segueix, malgrat els disbarats, les incerteses i la poca traça que sovint emprem els humans.

 

Tot i el munt de despropòsits, d’injustícies, de negativitat que emmagatzema el món actual, el temps ens recorda que res no s’atura i que cal estar atents per no perdre de vista la vida que passa pel nostre portal.

 

Avui, a les portes de la primavera, tot i la pobresa i la fam del món, els ametllers han florit, obrint-nos la porta a l’esperança. Tot ens diu: camina, camina malgrat les adversitats, camina malgrat les angoixes, camina malgrat les inseguretats, no t’aturis i deixa florir les teves millors qualitats, deixa florir el teu cos, deixa florir les teves emocions, deixa florir els teus pensaments, deixa florir el teu esperit.

 

I fent camí, trobarem tots els germans que tampoc volen restar aturats. Fent camí anirem redreçant mal entesos, rancúnies, culpabilitats i tot el munt de pors que portem a la motxilla. Perquè fent camí, podrem, prendre consciència de l’altre i, oblidant-nos de tot allò que ens afeixuga, estimar apassionadament.

 

Desfem-nos de tot el bagatge que ens immobilitza i ens fa perdre l’esperança de ser feliços. Desfem-nos de les cadenes que ens lliguen al passat i no ens permeten veure que els ametllers ja han florit.

 

La nostra felicitat depèn del nostre grau d’atenció, del nostre grau de consciència. Mentre restem aturats, mirant-nos el melic i sentint-nos víctimes, som incapaços de gaudir plenament de la vida que s’escola pel nostre davant i ens ofereix moments meravellosos.

 

Deixem que aquesta nova primavera de la nostra vida, esdevingui la primavera de la transformació, la primavera del coneixement, la primavera de la felicitat i, si és possible, la primavera de la pau. Procurem conrear les nostres potencialitats positives, reguem-les amb delicadesa, adobem-les amb tot l’amor i podrem contemplar una florida meravellosa.

 

I, sobretot, aturem-nos també a contemplar com floreixen totes les persones que tenim al voltant. Ajudem-les fent que prenguin consciència de les seves millors qualitats, de totes les possibilitats que la vida els ofereix. Fem que s’adonin del nostre amor.

 

Com sempre, l’elecció és a les nostres mans. Podem escollir aturar-nos i perdre’ns en la immensitat de les nostres mancances o bé avançar amb pas ferm pel camí de l’amor que ens portarà a la felicitat. Desitjo que, tal com ho fan els ametllers, siguem capaços de florir en un món just i en pau.

 

Regina Ferrando

20 de març de 2003