LA CURIOSITAT MALSANA

 

Cada vegada més, als mitjans de comunicació i sobretot a la televisió, està proliferant un gènere de programes per a xafarders compulsius. Tracten de descobrir i debatre sobre la vida íntima de personatges singularment populars, que a canvi de diners expliquen la seva vida i miracles.

 

Fins aquí, aquest fet té una importància relativa, perquè la llibertat d’expressió ens proporciona a tots la possibilitat d’exhibir allò que més ens plagui i tothom es guanya la vida com pot. El que és francament preocupant és que aquests programes acostumen a ser de gran audiència. I és en aquest punt que cal aturar-se i fer-ne reflexió.

 

Què pot empènyer a les persones normals a interessar-se per aquests tipus de programes, en els quals, la majoria de vegades, se’ns mostren espectacles deplorables de baralles, insults, mentides, gelosies... Un mostrari, en fi, de tots els comportaments negatius dels que cal desempallegar-se si hom vol viure en pau.

 

Potser la desgràcia d’altri fa més suportable la nostra càrrega?, perquè ens interessa tant la vida de famosos, que només ho son per ser professionals dels muntatges mediàtics?, quina curiositat malsana ens encadena davant del televisor a contemplar espectacles deplorables?

 

Les persones, totes, tenim un costat fosc i un altre de lluminós. Per créixer en saviesa cal prendre consciència de totes les nostres particularitats. Fet això, cal acceptar tot allò que no ens agrada per poder-ho transformar i, alhora, cal potenciar tot allò que tenim de positiu. Aquest procés és el que anomenem creixement personal i és un camí que dura tota la vida i que cal recorre des de la intimitat.

 

Potenciar les mancances dels altres no porta enlloc. Criticar, censurar, judicar, insultar i barallar-se són accions totalment contràries a un camí d’autoconeixement, perquè lluny d’aclarir els nostres pensaments, enfanguen i emmascaren la nostra ment, impossibilitant-nos el gaudi del present.

 

Si estem disposats a responsabilitzar-nos de la nostra vida, cal que escollim d’una forma minuciosa la informació que ens arriba. No ens deixem endur per modes més o menys perverses, ni ens empassem tot allò que arriba a casa a través d’alguna ràdio o televisió.

 

Decidim omplir la nostra vida de respecte i d’amor, tant per nosaltres mateixos com pels altres. Discriminem la informació tendenciosa que intenta anestesiar el nostre cervell per convertir-nos en robots sense criteri. Cerquem llibres, escoltem programes i veiem espectacles que inspirin els nostres millors sentiments. Només cultivant les virtuts que deriven de l’amor podrem ser feliços.

 

Regina Ferrando

6 de març de 2003