NOMÉS CONEIXEM ELS NOSTRES PENSAMENTS

 

Un home estava ajagut a la vora d’un camí. No estava ni ferit ni mort, sinó únicament una mica polsegós. Un lladre el va veure i es digué:

-        Segur que és un lladre que s’ha adormit. La policia vindrà a cercar-lo. És millor que desaparegui abans que arribi.

Una mica més tard, un borratxo se li acostà tentinejant :

-        Mira què et passa per no aguantar la beguda! –constatà-. Que et vagi bé, company! I la propera vegada, no beguis tant!

A continuació arribà un savi. Se li acostà i digué:

-        Aquest home està en èxtasi. Meditaré al seu costat.

 

Per norma general acostumem a projectar en els altres allò que hi ha dins nostre. Sempre que critiquem o judiquem, ho fem des de la nostra mentalitat que desconeix la mentalitat de l’altre.

 

Nosaltres no podem saber què pensa una altra persona. Podem saber, això si, allò que pensem nosaltres, però tendim a projectar en els altres els nostres pensaments i des d’aquesta convicció gosem interpretar, criticar, judicar i condemnar.

 

Aquesta manera de fer dels humans ens comporta un seguit de malentesos i de creences falses, que ens impedeixen relacionar-nos des de l’objectivitat.

 

Mentre estiguem convençuts que els altres són o pensen com nosaltres, estem condemnats a viure en un terreny relliscós que moltes vegades ens porta al conflicte.

 

Només quan reconeixem que cada persona és un ésser únic i irrepetible, i ens revestim de respecte, serem capaços de poder aprendre tot allò que els altres tenen per mostrar-nos i, alhora, serem un lliçó viva per aquells que ens envoltin.

 

No caiguem en l’orgull de pensar que ho sabem tot de tothom, quan només sabem allò que hi ha dintre nostre i amb no massa detall.

 

Quan critiquem o judiquem algú, la crítica i el judici va sempre dirigit a nosaltres mateixos, i no als altres com ens imaginem. Sapiguem que cada vegada que qualifiquem una persona, ho fem amb la mesura amb la què ens qualifiquem a nosaltres mateixos. Això ens permet, si hi posem atenció, conèixer les persones a través de les seves crítiques i els seus judicis d’altri.

 

Només l’amor en forma de comprensió, de respecte, d’ajuda, pot fer-nos fugir de l’engany de la nostra pròpia mentalitat. Deixem de banda les crítiques i els judicis i disposem-nos a oferir el nostre amor gratuït a tot aquells que ens envolten. Viurem més feliços.

 

Regina Ferrando

20 de febrer de 2003