LA CONSCIÈNCIA EMERGENT

 

Estem vivint els darrers espeternecs d’una consciència que es fonamenta en la guerra per resoldre conflictes. La força bruta com a eina de pacificació i de justícia. Quina incongruència!

 

Des de temps immemorial la humanitat ha emprat la llei del més fort per mesurar la vàlua de les persones, dels governs, de les nacions. En el moment actual la vàlua es mesura per la riquesa posseïda, sigui en euros, dòlars o en barrils de petroli i, per tant, els poderosos, per continuar essent-ho, han de maldar per obtenir el màxim cabal al preu que sigui, encara que el preu s’hagi de pagar amb vides humanes.

 

Aquest deliri d’estar a primera fila, acaba convertint els poderosos de la terra en monstres despietats i sagnants, capaços de portar els seus germans a l’holocaust, si això els fa continuar essent els primers. Així podem veure com cada dia moren de fam milers i milers de persones, sense que aquells que tenen la paella pel mànec, facin el més mínim gest per acabar amb aquest espantós genocidi.

 

Malgrat aquesta crueltat latent, que ens trasbalsa, cada vegada que en rebem notícies, està començant a emergir una nova consciència, fonamentada en l’amor, entès com a respecte mutu i absolut per la vida i la llibertat de l’altre.

 

Cada vegada hi ha més persones que s’adonen que la riquesa no depèn d’allò que tenim sinó d’allò que som, i que no tot és vàlid per aconseguir els nostres objectius. Que la nostra llibertat s’acaba en el precís moment que comencem a lesionar la llibertat de l’altre i que l’única capacitat que ens pot portar a la pacificació mundial és l’amor apassionat i gratuït per tots els nostres germans, siguin del color que siguin, professin la religió que professin.

 

I aquest tercer mil·lenni que tot just acabem de començar, ha de portar-nos una nova mentalitat i una nova escala de valors. Som molts, i cada vegada més, que tot i que ens titllin d’il·lusos, hem incorporat , en la mesura que ens és possible, l’amor i el respecte a la nostra vida.

 

Arreu del món, neixen grups humans disposats a tot per arribar a guarir en nostre planeta, tan malalt per la intervenció ignorant i interessada dels humans. La proliferació, en els darrers anys, de nombroses organitzacions no governamentals, que malden per donar suport a col·lectius que viuen en la més absoluta misèria, són un signe clar d’aquesta evolució de la persona vers una nova forma de pensament i una nova sensibilitat.

 

I aquesta nova energia, que es va estenent com una taca d’oli, arribarà a tots els racons del planeta, fins a tocar el cor de tots els governants i poderosos, perquè deixin de governar amb la ment i comencin a estimar. L’amor és l’única solució.

 

Regina Ferrando

13 de febrer de 2003