EL PENSAMENT ÉS CREATIU

 

“Una vegada dos infants patinaven en un llac congelat. Era una tarda ennuvolada i freda, però ells jugaven sense cap preocupació.

 

De cop, el gel es va trencar i uns dels infants va caure a l’aigua.

 

L’altre, veient que el seu amic s’ofegava sota el gel, va agafar una pedra i va començar a colpejar amb tota la seva força fins que va aconseguir trencar-lo i així va salvar el seu amic.

 

Quan varen arribar els bombers i veieren el que havia passat, es preguntaven : Com s’ho ha fet? El gel és molt gruixut, és impossible que l’hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites!!!

 

En aquest moment, aparegué un ancià que digué: Jo sé com s’ho ha fet.

 

Com?, li preguntà tothom.

 

I l’ancià respongué: No hi havia ningú al seu voltant que li digués que no era possible.”

 

Els contes són sempre imatges gràfiques que ens ajuden a comprendre el funcionament de la nostra ment, els costums i les pautes de conducta de les persones. Són models en els quals hi trobem la saviesa popular. En aquest cas el conte ens parla de l’immens poder de la nostra ment.

 

El pensament és creatiu i si estem convençuts que quelcom és impossible, serà molt difícil que ho aconseguim. Però si els nostres pensaments no ens condicionen, som capaços d’aconseguir tot allò que ens proposem, fins i tot allò que als ulls dels altres pot semblar impossible.

 

Hi ha molts pensaments inconscients que condicionen la nostra vida, perquè ens fan creure que no som capaços d’aconseguir els nostres objectius. En aquest conte, l’infant, no tenia consciència de la duresa del gel ni de la dificultat que comportava trencar-lo. Ell estava convençut que ho podia aconseguir i així ho va fer.

 

Nosaltres, també, som capaços d’aconseguir moltes més coses de les que ens pensem. L’única limitació roman en la nostra ment. Quantes vegades hi ha quelcom que se’ns fa una muntanya i, en canvi, un cop aconseguit ens adonem que no era tan difícil com ens pensàvem.

 

No deixem que la nostra ment condicioni les nostres accions. Eliminem tots els pensaments que ens paralitzen i tinguem el ferm convenciment que aconseguirem tot allò que ens proposem. Siguem valents i agosarats i amb confiança llancem-nos al buit, en la seguretat que no estem sols i que la vida ens donarà tot allò que precisem per ser feliços. Quan les nostres accions són empeses per la força de l’amor, no hi ha res ni ningú que ens pugui aturar.

 

Regina Ferrando

6 de febrer de 2003